La pandèmia va aportar moltes coses bones. És políticament incorrecte però cert. Gràcies al coronavirus hem deixat de pagar amb diners en efectiu a molts llocs que abans es posaven estupends rebutjant cobrar amb targeta de crèdit, com forns de pa o bars. Gràcies a la pandèmia vam conèixer d'una ciutat de Barcelona amb menys turistes, recuperada pels barcelonins. Per la pandèmia hem gaudit més de la lectura, dels jocs de taula, de la vida a casa. Però hi ha una xacra que la pandèmia va allunyar que ara ha tornat: saludar les dones amb dos petons a les galtes.
Durant el coronavirus es va recomanar no saludar amb contacte físic, evitar les encaixades de mans i els petons a les galtes. Es feia amb una mà al cor i llestos. O topant els avantbraços. Ara allò sembla fred i és cert. Caldria una convenció: encaixada de mans sempre, sigui homes o dones. No s'explica que en temps de consentiment, d'equiparació de gèneres i de feminisme integrat, se segueixi instistint que a una dona no se la saluda amb la mà sinó amb la boca. Una incongruència que sembla que només les dones volen evitar però també molts homes creuen que no calen dos petons.
Alguien me puede explicar, qué os pasa a los hombres con lo de dejar de dar dos besos a las mujeres? Que parece que os hayan quitando un dia de fin de semana con tanto drama? Cuál es la pérdida de dar la mano? Lo hacéis con los hombres sin dramas. Ayudadme a entender, por favor.
— Berta Barbet (@bpberta) October 2, 2023
Una politòloga que treballa pel Govern de la Generalitat a la direcció General de la Joventut fa un tuit en castellà preguntant-se per què els homes lamenten perdre el costum dels dos petons, si és que s'ha perdut, que no és cert. I tampoc no és cert que els homes vegin un drama deixar de fer dos petons. Toni Soler ho practicava molt abans de la pandèmia però només rebia incomprensió. En què quedem? Si fas dos petons és per lasciu i si et negues a fer-los ets un esquerp. Toni Soler, com és habitual en ell, està incommensurable:
Per mi cap drama, al contrari. Només que vaig haver-me de sentir dir esquerp, estirat, fred, distant, eixut, etc. durant molts anys per no fer els dos petons.
— TONI SOLER (@soler_toni) October 2, 2023
Toni Soler no fa petons a les noies i dones que no coneix i que saluda per primer cop. Els dona la mà, però rep crítiques "esquerp, estirat, fred, distant, eixut, etc.". Patia la fama, injustificada, d'esquerp des que va fer-se famós per primer cop a la TV. No se'l coneixia pel seu nom sinó pel seu pseudònim: el guionista antipàtic d'Andreu Buenafuente, en contraposició a Xavier Cassadó, "el guionista simpàtic". Un repartiment de rols per la cara de cadascun. Toni Soler de males puces i Cassadó de bon jan. Alguna cosa tindria Soler que El Terrat li va donar el programa de més èxit de la productora, Malalts de tele. A partir d'allò Toni Soler va ser una estrella de la TV i com tots els ex de Buenafuente, de Jordi Évole a Santi Millán, va muntar la seva pròpia productora, un gegant anomenat Minoria absoluta. Però encara molts recorden que era el malcarat guionista antipàtic de Buenafuente a TV3, com Évole és el follonero de Buenafuente a TV3. El primer cop sempre marca. El tuit més encertat és el seu. Què els passa a les dones que si reben dos petons protesten i si no els reben o veuen d'esquerp. Tots som Toni.