Sovint es diu que rere un gran còmic hi ha una història trista. La línia que separa drama i humor acostuma a ser molt fina i un exemple clar d'això el trobem en Toni Soler. El director i presentador de l'exitós Està passant sedueix cada vespre els espectadors de TV3 amb la seva ironia, mordacitat i anàlisi de l'actualitat política. Riu i ens fa riure. És el primer que s'ho passa en gran fent el programa i ho transmet als espectadors.

toni soler  tv3

TV3

Però el Toni Soler que hi ha darrera del que veuen els espectadors és algú reflexiu, introspectiu fins i tot, i durant molts anys, als seus inicis a Televisió de Catalunya, era conegut com el guionista enfadat del Buenafuente. El periodista i historiador té una història al darrere molt dura, un tràngol molt dolorós viscut en l'adolescència, en aquella època que menys clares es tenen les coses i més confós es veu tot. I ara ho acaba de fer públic ell mateix en un llibre que no sabem si és terapèutic, però sí del tot necessari. Per a ell i pels lectors.

llibre toni soler

El títol del llibre no pot ser més rotund: El tumor. És un llibre que no enganya. Parla de tumors, de mort, de dol... i de pares, en masculí. O més ben dit, del seu pare, en singular. Perquè en aquest llibre Toni Soler parla de la mort del seu pare d'un tumor cerebral. Tenia 55 anys i l'autor, 16. Gairebé 40 anys després, el periodista ha escrit aquesta obra per l'editorial Anagrama que surt a la venda el 14 de novembre. I abans que vegi la llum, Soler i el seu company a RAC1, Albert Om, han parlat abastament de l'experiència d'escriure un llibre com aquest al programa Islàndia

toni soler i albert om

RAC1

L'escriptor parla de la relació amb el seu pare, de la seva pèrdua prematura i de per què li ha costat tant escriure'n: "Escriure aquest llibre m’ha costat 36 anys, és la demostració de com ens està costant als homes parlar i expressar les coses. El meu pare era d’una generació més reservada, amb un rol masculí molt més marcat. Nosaltres estem vivint el canvi de rol". Soler exposa el que segur que moltes persones de la seva edat han viscut en la relació amb el pare de família: "Abans no es deia ‘t’estimo’ al pare, ni se’l veia mai despullat. Un cop vaig entrar al vestidor d’una piscina, sense voler li vaig veure el cul i em va impactar".

TONI SOLER - ROBERTO LÁZARO 04

Roberto Lázaro

Soler se sincera parlant del dol pel seu pare i reconeix que li hauria agradat escriure que es va responsabilitzar i va intentar liderar la família, però la veritat és que no va ser així: "El que hauria volgut era canviar de família, la meva mare portava el dol fins a l’extrem. Jo era adolescent i em sentia gairebé orgullós de no fer cas al dol, pensava ‘no seré el fill que se li ha mort el pare, seré en Toni’. En comptes d’afrontar la mort, l’apartes pensant que desapareixerà". Un llibre on l'autor s'obre en canal i pel que ha triat un explícit títol, tot i que molta gent li deia que era un títol massa agressiu, "però el tumor és el protagonista del llibre: és el que va causar la malaltia del meu pare i quan va morir jo em vaig crear una barrera mental per eludir el dol. Vaig pensar que era una mena de tumor simbòlic que havia heretat". 

TONI SOLER - ROBERTO LÁZARO 05

Roberto Lázaro

Un fragment del llibre diu així: "El pare em va acompanyar fins als setze anys. Es va posar malalt als cinquanta-dos, que són els que jo tinc en el moment d’escriure aquestes línies. Parlar del pare o de la mare és parlar d’un mateix. Les seves morts ens expliquen, tant com les seves vides. Un dol incomplet ens allunya de qui som realment, ens impedeix coneixe’ns de veritat"... Pots escoltar la conversa amb Albert Om al següent àudio:

Un llibre essencial per conèixer una mica més Toni Soler i a nosaltres mateixos.