18 anys, que es diu aviat. 18 anys sense aixecar cap títol estatal... fins ara. Enorme alegria la que han viscut els aficionats del Joventut de Badalona aquest diumenge, quan per fi han pogut tornar a celebrar un títol després de 18 anys. La Penya s'ha proclamat campió de la Supercopa d'Espanya de bàsquet, després de vèncer en la final al seu rival català, el Barça, en un partit jugat precisament a la pista dels verd-i-negres. Una final brutal, amb un jugador descomunal, un ex del Barça, que tornava a la Penya després d'uns anys, un retorn per la porta gran, MVP de la final (amb una altra exhibició a les semifinals contra el Baskonia), i que va fotre un recital contra el Barça, amb 9 triples i 31 punts... l'argentí Laprovíttola. 

Emoció i eufòria dins del vestidor de la Penya per part de Laprovíttola, Ricky Rubio i companyia, no és per a menys, després de tornar a aixecar un títol després de 18 anys, i emoció i eufòria a les grades, amb un públic entregat al seu equip, al seu pavelló. I entre ells, dos germans, dos seguidors aferrissats de la Penya, dues persones que amb la cara paguen: alegria desbordada i orgull badaloní: el Toni i la Sílvia Soler, entregats i rendits al seu equip, com sempre. No era l'únic que va vibrar amb el triomf de la Penya. També ho va fer, com era d'esperar, l'alcalde de Badalona, un Xavier García Albiol que va baixar a la pista a felicitar els jugadors i entregar els trofeus:

Un Toni Soler que, encara en plena efervescència per haver aixecat el títol, feia una publicació ben particular. Un fons verd i negre i sobretot, un poema resumint el sentiment de molts aficionats que, com ell, són més de la Penya que la bandera, però que quan es tracta de seguir un equip de futbol, són molt culers. D'aficionats del Joventut de Badalona, en bàsquet, i del Barça, en futbol, n'hi ha força, entre ells, un Toni Soler que, de passada, ha aprofitat per deixar un recadet justament a Xavier García Albiol. Un vers, un poema, que ha generat molts comentaris a xarxes per part dels seus seguidors. Diu així: "Visca la Penya, visca el bressol. Visca Badalona sense l'Albiol. Visca el Barça (...però el de futbol)". Tres frases que resumeixen el sentiment del Toni, amb les idees ben clares sobre les seves passions. Tot i que com ell diu, "sentiments complexos...":

En veure-ho, molts seguidors han comentat la publicació: "Signo el vers sencer", "Impecable", "Visca tot el que escrius", "Quin poti poti", "Això em passa a mi", "Molts anys sentint que per ser de la Penya havies de ser perico... Doncs no. Visca la Penya, visca el Barça (de qualsevol secció, mentre no jugui contra la Penya), visca Badalona i visca Catalunya Lliure...". Fins i tot, quan algun usuari li diu que té el "Cor dividit... Sempre m'ha costat d'entendre... Es pot odiar el Barça que no és de futbol???", el Toni respon clarament que "Jo només odio el Madrid". Toni Soler, meravellós. Felicitats per tenir les coses tan clares i felicitats a tots els aficionats de la Penya per aquest merescudíssim títol. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!