Aquest dijous 8 de setembre és un dia que mig món recordarà, quan passin els anys, què estaven fent o què recorden del dia que va morir la reina Elisabet II. La mort d'una de les reines més longeves i emblemàtiques de la història de les monarquies, una de les cares més representatives del segle XX, una reina que va estar al càrrec 70 anys i va veure passar 15 primers ministres britànics, 14 presidents dels Estats Units i desenes de fets històrics. Però hi ha una persona que recordarà especialment aquest 8 de setembre del 2022. Un home que justament aquest dia ja era especial per a ell abans que morís la reina anglesa. Parlem de Toni Cruanyes, que celebrava aquest dijous el seu aniversari com mai no s'hauria imaginat que ho faria. 

Toni Cruanyes torna TN TV3
Toni Cruanyes / TV3

I no és només aquesta casualitat el lligam que uneix el periodista de Canet amb el decés de la monarca. Ho ha explicat en un curiosíssim fil a Twitter un il·lustrador i dibuixant, Jordi Calvís.

Una coincidència al·lucinant que el mateix Cruanyes ha comentat i que ara els resumim. Explica Calvís que al llibre coral dels 25 anys de La Marató, l'any 2016, diferents persones van escriure sengles relats. Cruanyes, un d'ells, el va dedicar a "l’Eva Lerner, una dona de fer feines argentina amb qui va compartir nits durant els seus anys de locutor als estudis radiofònics de la BBC a Londres". Just a l’inici del relat, el Toni explicava com es pot arribar a viure des del prisma d’un presentador, d'algú que es dedica a donar i explicar notícies, un fet tan important com la mort d’un personatge com la reina d’Anglaterra. Què deia Cruanyes fa sis anys?: "Veu greu i posat sobri. Un inici del 'Telenotícies' que feia anys que esperava. Vestit fosc, camisa blanca i corbata també fosca, però no negra. To seriós, solemne, però no trist. No és aquesta una de les notícies que qualsevol periodista té ganes de dir algun dia? I més quan has estat corresponsal a Londres":

La curiositat, però no queda aquí. La força del relat recau no només en aquesta possibilitat, o en com diria ell que la reina anglesa s'ha mort, sinó que ens parlava aleshores d'una altra dona, la que veritablement havia mort el 2016, a qui també anomenaven la "reina d'Anglaterra". La història de l’Eva, que era qui realment havia mort en aquell moment. Explica Calvís que "Anys enrere, amb un estudi sota mínims a altes hores de la nit, va ser la veu de la reina Elisabet II en un doblatge radiofònic improvisadíssim, i d’aquí el malnom. L’èxit va ser tal quan l’efemèride va arribar a la província de Tucumán, d’on l’Eva n’era originària, que ella mateixa va començar a actuar subtilment com una autèntica reina d’Anglaterra a base de pameles i algun que altre xupito de Beefeater. Aquesta admiració cap a l’Elisabet ll i el fet de seguir posant-li veu a les ones de la BBC, durant i després de la guerra de les Malvines, va enfurismar a la seva família a l’Argentina, que va tallar el contacte per sempre i anys més tard va morir sola a Londres". Un relat trist i preciós que l'autor de la piulada va il·lustrar i a qui ara li ha vingut al cap aquesta coincidència:

El mateix Cruanyes ho ha llegit i s'hi ha pronunciat. Un fil deliciós, molt curiós, que ha fet recordar el periodista aquell relat escrit ara fa sis anys: "Realment, s’ha complert l’inevitable en un dia important per a mi… gràcies per la teva il·lustració i el record ara d’aquell conte amb Elisabet II com a protagonista involuntària":

Felicitem Cruanyes pel seu 48è aniversari. Un aniversari on, curiosament, ha informat d'una notícia que sis anys enrere va imaginar com seria, com ho faria.