Toni Clapés ja va advertir que aquesta temporada la comença en plena forma. A punt de fer 54 anys ha superat un limfoma i ja no està per orgues. Pensa el que diu i diu el que pensa. O ho escriu. El seu compte de twitter és ja tan imprescindible com el seu programa Versió RAC1.

És líder de la ràdio i porta tants anys sent imbatible i admirat que es permet tuits com un  sobre el seu cap, el propietari de RAC1 Javier Godó, comte de Godó. Molt inhabitual llegir d'un treballador del Grup Godó unes paraules sobre el biaix polític del propietari i el mèrit que fes l'aposta d'una ràdio en català líder.

toni clapes tv3

Toni Clapés, TV3

Tot ve per un tuit sobre les xiulades entre independentistes que es van escoltar durant la Diada. Un tuit molt acurat que repetia una idea molt escoltada: la divisió a l'independentisme és anti estratègica:

Aquest tuit el podria signar qualsevol independentista de pedra picada. Però el fet que l'escrigui un líder d'opinió del Grup Godó fa que el qüestioni un tuitaire independentista que parla del comte de Godó situant-lo a la meitat unionista:

La resposta de Toni Clapés és molt inhabitual i té tot el seny del locutor de la tarda amb més èxit de Catalunya:

javier godo conde de godo recepcion real GTRES

Javier Godó a una recepció reial, GTRES

Clapés podria haver deixat passar el tema però volia que quedés escrita una realitat: "El comte és un senyor com el que tu dius, que va apostar per una ràdio en català que molts que s’omplen la boca de catalanitat no han fet mai". És així, RAC 1 és una història d'èxit, i ha aconseguit omplir de dubtes l'aleshores invencible Catalunya Ràdio. S'han intercanviat els papers.

Ara RAC 1 és la referència, està feta en català i sense tics unionistes. Si té algun biaix no és l'unionisme del propietari sinó més aviat el contrari. Clapés: "Evidentment que el comte no és independentista. És Grande de Espanya. Mira si té mèrit el que fem, i ens deixa fer".

marcel·li i clapes RAC1

El senyor Marcel·lí (Jaume Nolla) i Toni Clapés, RAC1

Clapés diu el que vol, sempre pensant en els oients. Només així, sent popular, es pot guanyar a totes les patums i patumetes que li ha anat posant la competència.

Ni Carles Francino, ni Júlia Otero, noms molt consolidats, ni les apostes totes fallides de Catalunya Ràdio, des de Llucià Ferrer a Roger de Gràcia. Clapés pot amb tots.