Quan als 38 anys li van diagnosticar càncer amb metàstasi cerebral, Molly Kochan va comprendre que el curs de la seva vida havia canviat per sempre. La malaltia es va emportar el seu matrimoni, les rutines i la calma, però va deixar al seu lloc una urgència ferotge per viure a contrarellotge. La que alguna vegada va ser una professora d'educació infantil, esposa dedicada i amiga riallera, es va transformar en una dona que, a punt de la mort, va triar fer del sexe un refugi i un acte de rebel·lia.

La seva decisió de mantenir relacions sexuals amb més de 200 homes no va ser caprici ni simple provocació. Va ser, segons les seves pròpies paraules, la manera de recordar-se a si mateixa que encara era viva. Així, el que va començar com un experiment íntim es va convertir en un fenomen mediàtic a través del pòdcast Dying for Sex, presentat per la seva amiga Nikki Boyer, que va acabar sent testimoni directe d'una història tan brutal com fascinant.

Càncer, divorci i un desig desencadenat: la vida en compte regressiu

El càncer terminal amb metàstasi no només va deteriorar el seu cos, sinó que també va destruir el seu matrimoni. El divorci va arribar com una sentència inevitable, sense llàgrimes ni escenes de dramatisme: només papers firmats i un buit immens. Davant d'aquesta ruptura, Molly es va enfrontar a una pregunta punyent: com viure el temps que queda quan el final sembla inevitable? La resposta va arribar en forma de desig. El sexe es va convertir en la seva arma de resistència davant la mort. A través de cites en hotels barats, cotxes i pisos llogats, Molly va buscar no només plaer, sinó connexió humana. Cada trobada era una manera de recordar-se que seguia present al món, encara que els metges li havien posat un límit implacable. "Volia sentir-me desitjada, lliure i present. No m'importava si em jutjaven o em deien boja. Tenia por de sortir d'aquest món sense haver-ho sentit tot", va afirmar.

Més de 200 amants i un testimoni sense censura

Lluny d'amagar la seva realitat, Molly advertia a les seves parelles amb una fredor desarmant: "Tinc càncer terminal i vull ser honesta abans que seguim". No buscava compassió, sinó complicitat. En aquesta franquesa va trobar un magnetisme inesperat. Alguns homes només volien sexe, d'altres buscaven consol en la fragilitat compartida, però tots la miraven sense filtres, acceptant cicatrius, quimioteràpies i el pes de la seva malaltia.

El que per a molts seria un estigma, per a ella es va transformar en un manifest. El sexe va ser la seva manera de cridar-li al món que continuava viva, de domar la por de la desaparició. En el pòdcast va relatar experiències carregades d'erotisme, humor i dolor, sense estalviar detalls de l'incòmode, l'absurd o el punyent. "Si el plaer era l'únic que podia controlar, m'aferraria a ell amb dents i ungles", va confessar en un dels episodis.

El pòdcast es va convertir en un confessionari públic. Allà, Molly va parlar del seu egoisme alliberador, de les nits en què el plor no era pel dolor físic, sinó per la certesa que cap plaer no ompliria el buit del perdut. Després de la seva mort el 2019, la seva història no es va aturar. El pòdcast va rebre reconeixements, el llibre va assolir vendes inesperades i posteriorment es va estrenar una sèrie de ficció a Disney basada en la seva vida. El que semblava la crònica íntima d'una dona en compte regressiu va acabar convertint-se en un moviment que desafia la visió tradicional sobre els pacients terminals.