Tània Sarrias és amb tota seguretat una de les tres millors presentadores de TV de Catalunya. Costa trobar algú amb la seva desimboltura, telegènia i autenticitat en càmera. A TV3 la van gaudir a programes juvenils com l'Sputnik, a programes de mites com Júlia Otero, La columna i a programes de culte com el TVist. En aquest espai, el productor Josep Cuní li va donar a Tània Sarrias l'oportunitat de ser, per primer cop, presentadora al primer canal de TV3 i d'un magazine diari. Ho va fer impecable. Però va preferir ser actriu i la van fitxar a la sèrie de TV3 Mar de fons. No havia tornat a fer de presentadora fins a l'actual Punts de vista cada tarda a La 2 de TVE-Catalunya. Segueix sent la millor.

Tània Sarrias TVE ok
Tània Sarrias TVE

Com a entrevistadora reconeix que no li agrada fer entrevistes. Ella sempre diu que no és periodista de formació. Va estudiar Art Dramàtic a l'Institut del Teatre. Li fascinaven els pallassos de petita. Com a entrevistada és dura de rosegar, per tímida fins a semblar esquerpa. Però va acceptar una conversa a El suplement de Catalunya Ràdio per obrir-se. Abans ho va fer al seu llibre No et rendeixis, al seu programa on va parlar de què implica ser lesbiana, i a twitter on acaba de dir que segueix soltera o encara més important, que es va voler suïcidar. Ho fa per donar suport a la campanya de prevenció de suïcidis de la Generalitat:

Tània Sarrias a Catalunya Ràdio: "Pateixo d'ansietat. L'he encaixat com una part de mi, com tenir els ulls blaus. El cos va per una banda i el cap per una altra, Perds el control de com et sents. Interromp el dia dia, és una invasió de por, de no poder respirar. És un tabú parlar-ne i no ens hem d'avergonyir en demanar ajut. En acabar la temporada em va tornar l'ansietat, fa anys que hi convisc. En càmera intento comunicar benestar però és important que les persones públiques ho expliquem. Cal acceptar-ho. l quina merda, és una molt mala estona, però surto a caminar, parlo amb algú proper, vaig a veure el mar, miro una pel·lícula... Ja anirà passant i posar-me en mans de qui en sap. Cal acostumar-s'hi perquè sinó tens ansietat anticipatòria. Quan ve doncs puc plorar, frustrar-me una estona però no encallar-m'hi perquè em dura més. Vaig patir una depressió quan era adolescent".

Tània Sarrias, soltera, sense fills, ja té 47 anys i és prou adulta per obrir-se. Ho va explicar a La Marató de TV3 però ara hi dedica una llarga entrevista de mitja hora, gravada i editada: "Quan em van diagnosticar depressió vaig ser la primera sorpresa, un dia vaig petar a l'Institut. Els meus pares em van portar urgentment a fer tractament. Vaig petar per factors que no vull parlar. Sents que no encaixes, tens pressió per fer les coses bé. Vaig medicar-me per sortir-me'n i els companys em van dir 'Ets una yonqui'. Prou feina tenia per aixecar-me del llit".

Tània Sarrias TVE
Tània Sarrias TVE

Tània Sarrias, a qui cal seguir a TVE i a les xarxes, tampoc no té problemes per abordar una altra de les moltes característiques que la defineixen, la seva orientació sexual. La va fer pública per primer cop fa pocs mesos en un programa especial de TVE pel dia de l'orgull LGTBI. El director de TVE Catalunya, Oriol Nolis, també pertany a aquest col·lectiu. En el cas de la Tània Sarrias, no ho havia explicat mai i ara la incomoda tornar a insistir-hi: "Sabia que m'ho preguntaries. M'incomoda perquè m'agradaria que això no fos notícia. Soc molt tímida, em fa pudor, no m'agrada parlar de mi. Però si puc ajudar una persona amb el meu testimoni valdrà la pena. No he amagat res, no he explicat però és que tampoc diria amb qui estic si fos heterosexual. És una qüestió de privacitat. Quan preparava el programa vaig pensar que no puc fer-lo com si parlés del canvi climàtic. Vaig plorar molt prenent la decisió, no perquè m'avergonyís sinó perquè em sap greu que faci falta fer això. Dir-ho era una cosa molt gran perquè el programa no era sobre mi. Camino més lleugera des que ho vaig explicar. No en parlava però se sabia. La gent té temps lliure per rumorejar dels demés. M'he tret un pes del damunt. M'allibera perquè puc anar amb algú de la mà pel carrer sense estressar-me".  Senzilla i enorme alhora. Tània.