La presentadora catalana Tània Sarrias condueix, des de fa ja un temps, un programa excel·lent a TVE, al circuit català, cada tarda. El programa Punts de vista, on entrevista convidats i convidades que paguen molt la pena, on es tracten temes d'una manera diferent i atractiva, i on té lloc el noble art d'escoltar, tan en desús els darrers temps, sobretot a la televisió. Escoltar el que li expliquen, escoltar converses delicioses i pausades, amb bon rotllo, interessants i de persones amb ganes de dir coses. En aquest programa, per exemple, vam quedar-nos tots de pasta de moniato escoltant per primer cop l'actriu madrilenya Natalia Sánchez parlant en un català gairebé perfecte. I en aquest programa cada tarda s'aposta per la cultura en totes les seves vessants. 

La presentadora catalana té (més enllà del seu talent com a periodista i davant de càmeres, que és moltíssim) la sana virtut de dir sempre el que pensa i de no callar quan el que veu al seu voltant grinyola. Ho ha fet aquest 8-M, Dia de la Dona, i ho va fer un dia abans per deixar constància d'una lamentable certesa: que al metro de Barcelona, cada dia és el Dia de l'Imbècil. O el Dia de l'Incívic. O el Dia del Miserable, de l'Egoista o del Pocavergonya que només es mira el melic. O en aquest cas, que només es mira el mòbil. Això, una realitat incontestable, no és denunciable. Trist, sí, però no fins al punt de ser denunciat. Ara, agafes el metro, entres al vagó, i segur que el 90% de la gent té els ulls mirant la pantalleta dels nassos. Ni llibres, ni converses, ni badar sense pensar en res, ni gent pensant en alguna cosa... res de res. Tots amb el punyetero mòbil.

244289244 400915684748080 7124003848318981329 n
Tània Sarrias / IG

El problema ve quan per culpa d'estar com hipnotitzat amb l'aparell de marras, hi ha qui no veu res del que passa al seu voltant... O hi ha qui no vol veure res del que passa al seu voltant, que també hi ha molt penques que es justifica en que anaven distrets. Gent lamentable que no veu (o no vol veure) si al vagó hi ha alguna persona gran, algú amb crosses o bastó, alguna embarassada o algú que no hauria d'estar de peu i sí assegut. On? Als seients on estan molts, de totes les edats, però lamentablement, molta gent jove i adulta. I ja no diguem quan aquesta gent incívica està asseguda en un dels seients reservats explícitament. I a la Tània se li ha acabat la paciència i verbalitza una veritat com un temple: "Als que esteu asseguts als seients reservats dels transports públics: podeu apartar un moment els ulls del mòbil i mirar si algú necessita seure? Gràcies".

Té tota la raó. Però com diu un seguidor a la xarxa, aquest exercici, apartar els ulls del mòbil i mirar si algú necessita seure, l'haurien de fer tots els que estan asseguts, siguin o no seients reservats. Farts, com la Tània. Ja n'hi ha prou de veure aquesta escena que lamentablement es repeteix dia sí dia també cada vegada que pugem al metro. Ah! I avís a navegants, pels que van per la vida posant-se de perfil, que també n'hi ha molts: els passatgers que van de peu i que també ho veuen, tampoc estaria gens malament que fessin notar als barruts que estan asseguts que deixin seure a qui ho necessiti. Hi ha gent que ho fa, però n'hi ha molts que tampoc s'hi fiquen perquè no va amb ells. Prou ja d'incivisme miserable i de falta d'empatia.