Freud explorava els sentiments, parlava de les emocions, obrir la intimitat per alliberar l'ésser humà, però va guardar amb clau la seva intimitat. Era una persona molt discreta. Mai va parlar de les seves experiències íntimes, ni la seva capacitat d'estimar o d'expressar amor. El pare de la psicoanàlisi va morir a Londres 20 dies després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, el 1939. Allà va deixar la seva dona, Martha Bernays, que mai va parlar de la relació amb el filòsof i va atresorar les cartes que corroboraven el seu amor. Sempre va dir que les cremaria perquè no en quedés ni rastre, però no va ser capaç de desprendre's d'aquells records.

Un cop va néixer la seva sisena filla, Freud va prendre la decisió als 40 anys de no mantenir més relacions carnals amb la seva dona. El pare de la psicoanàlisi es va enamorar per primera vegada als 16 anys. D'una noia tres anys menor que ell. Però era una persona molt tímida i no es va atrevir a dir-li res.
Diu Jones en la seva biografia de Freud: “De ciència certa se sap que no va tornar a experimentar cap emoció d'aquesta índole fins a deu anys més tard, que va ser quan va conèixer la seva futura esposa. En una carta dirigida a ella, afirmava no haver prestat mai atenció a les dones, i que ara estava pagant ben car aquesta negligència. Probablement –sosté Jones– van ser ben escassos i espaiats fins i tot els contactes físics”.
Freud va evitar més embarassos en no tenir relacions carnals
Sigmund i Martha es van escriure 900 cartes. Tenien per costum escriure's cada dia i van estar tres anys separats a l'inici de la relació. Quan estaven més de dos o tres dies sense escriure's, es demanaven explicacions i podien arribar a escriure cartes de fins a deu o dotze pàgines.
Durant els deu anys després de casar-se van tenir els seus sis fills. Freud tractava les malalties nervioses, però es va especialitzar en el paper decisiu de la sexualitat com a causa dels trastorns psíquics. El seu concepte de l'inconscient. Sostenia que el comportament d'una persona està guiat pels pensaments, desitjos i records reprimits.
Amb la voluntat d'evitar més embarassos a la seva dona, amb problemes d'impotència i amb la germana de la dona, la seva cunyada, a casa, va preferir optar per la castedat voluntària. Sigmund va sentir plena curiositat per aquesta experiència d'abstinència que excitava fins i tot la seva imaginació. El pare de la psicoanàlisi tenia tota la libido dipositada en la seva ciència, els seus pacients, les seves teories i els seus assajos.
