Nova entrega de l'imprescindible La Ruina d'Ignasi Taltavull i Tomàs Fuentes, aquesta vegada des de La Llotja de Lleida, fins on s'hi ha apropat un dels grans de la música del nostre país. Un Sergio Dalma pletòric que està de tour amb 'Ritorno a Via Dalma', versionant els clàssic de la música italiana com només ell sap fer, amb la seva veu trencada i certament, molt italiana. El cantant de Sabadell ha compartit amb els dos conductors de l'espai i amb el públic una experiència ruïnosa, d'aquelles de tierra, trágame, l'essència de La Ruina.
Un Sergio Dalma que porta tota la vida damunt dels escenaris, escenaris de tot el món on, naturalment, les ha viscut de tots els colors. Al Sergio li ha passat de tot quan ha anat a cantar, però res com el que ha confessat davant Taltavull i Fuentes. "Sabemos que te va bien, pero... ¿tienes una ruina para nosotros?", li pregunten. I ell admet que "si solo fuera una...". Però n'ha triat una que li recorda com de malament ho va passar en un escenari. "Cuando estás viajando de arriba para abajo... te ocurren cosas... y algunas que no esperas", i no sempre coses agradables. Comença, però, deixant clara una cosa sobre ell: "Aprovecho para desmentir que yo sufra de la enfermedad de Crohn", aquella afecció inflamatòria intestinal crònica que provoca inflamació en qualsevol part del tracte digestiu, normalment a l'intestí prim i al principi del gruixut, i que provoca símptomes com dolor abdominal, diarrea, pèrdua de pes i cansament.
Fart de sentir-s'ho a dir, vol negar la major de manera rotunda i definitiva: "No... Sí soy estreñido, que es diferente. Pero hasta el punto de que yo, si hay una palabra que sé en varios idiomas, es 'supositorio': suppositoire, supposta, supositori. En cualquier ciudad o país tenía que aprenderme esta palabra, los probaba todos". Fins que un dia, la seva mare, preocupada per ell, li va dir que anés a un herbolari que hi havia davant de casa seva, d'aquells de tota la vida. "Y el hombre: 'Ningún problema. Esto te lo soluciono. Voy a hacer una mezcla de hierbas, tú lo infusionas, y te garantizo que a las 7 horas, cagas sí o sí"... Quedin-se amb aquesta xifra: 7 hores... Perquè el bo d'en Sergio es va descomptar...
Ell ho va fer, ho va tastar, "tenía un éxito rotundo". Però va començar una gira, no recorda on era un concert, però "calculé mal las horas de efecto de la infusión... y pasó lo que no tenía que pasar... que hubo un 'solo' de guitarra de media hora", reconeix, mentre tot el públic esclata en rialles. "Fue muy bueno, porque yo estaba con una cara... y mi pianista dijo: 'A este le pasa algo'. Y yo: 'Joan, Joan! M'estic... cagant!", dirigint-se al pianista, dempeus. "Y él se pensaba que le decía qué canción venía ahora: '¿'La vida empieza hoy'? ¿'Galilea'?', y yo: '¡Que no! ¡Que me estoy cagando! ¡Un 'solo', un 'solo'!'... y te digo, sale el guitarra y media hora de solo, y llegué apuradísimo".
Per sort, ja ho té sol·lucionat i no li ha tornat a passar un mal tràngol com aquell, "porque he cambiado de hábitos, como mucha fruta, bebo mucha agua y ya no tengo ese problema, pero fue jodido, ¿eh?"...
Com diuen els mateixos de La Ruina: "'La Ruina' con Ignasi Taltavull, Tomàs Fuentes y Sergio Dalma, que sabe que bailar pegados es bailar y que cantar con caca es un problema".
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!