Els dos són presentadors molt estimats. Els dos tenen seixanta i pico. Els dos fa molt de temps que fan programes, un, tota la vida a TV3, l'altre a diferents mitjans. Els dos són molt futboleros, un del Barça, l'altre de l'Espanyol... I els dos han patit aquest estiu dos ensurts majúsculs que els ha pogut costar la vida. Afortunadament, tots dos se n'han sortit i ara han estat al Tot es mou de l'Helena Garcia Melero per explicar-li i per commoure-la amb les seves paraules i les seves lliçons de vida. Són el Xavi Valls i el Sergi Mas. El presentador de l'Onze va patir un atac de cor fa un parell de mesos, el 23 de juny, i el Sergi, un ictus l'1 d'agost. "Estem molt contents que estigueu aquí, sans i estalvis", comença sincera l'Helena.
El problema de salut de Valls ha estat més sabut, ell mateix avisava a xarxes de com li havien salvat la vida els serveis mèdics que el van atendre i anunciant el seu retorn el passat dilluns 25 al seu programa, però certament, el que ha patit Mas "poca gent ho sabia". Comença agafant paraula en Xavi, que ha explicat com el dia de l'infart estava a la Cerdanya i va notar una molèstia estranya, "i al tornar a casa, a trenta minuts de casa, un dolor insoportable. No m'imaginava que era un infart. Anava sol. Al final vaig trucar una ambulància, que jo sempre deia: 'Jo, per trucar a una ambulància, m'he d'estar morint'... Efectivament, m'estava morint". Van venir dues ambulàncies, una medicalitzada, però era tan greu la cosa que no el van dur a l'hospital de Vilafranca... Helicòpter i cap a Bellvitge. "A l'helicòpter vaig vomitar i tot de dolor. Allà ja vaig ser conscient que era una cosa del cor".
El Sergi, després d'uns dies a Formentera, torna a Barcelona, sopa amb els seus fills el 31 de juliol, el seu aniversari, i l'endemà puja cap Andorra. 20h del vespre, "pijama a casa i estic parlant per telèfon amb una amiga. Durant la conversa noto, com si agafessis una agulla, una punxada al cor, un minisegon. Dic 'Hòsties!', i se'm cau el mòbil. A l'agafar-lo se'm queia. Al final, acabo la conversa. Fins aquí el meu ictus, que jo no ho sabia. Sopo. Vaig a dormir. A les 10h em llevo, cada matí escric una mica perquè m'agrada, i noto que sé com és la 'b', però em surt com un bunyol, com un nen de p3. No m'espanto, però penso què raro. Em dutxo, un cafè, torno a escriure, i seguia sent un nyap. L'error va ser pensar 'ja se't passarà'. Després de dinar vaig anar a l'hospital, 18 hores després de l'ictus".
Tots dos han commogut parlant de quan van pensar "per què?, per què jo?", però sobretot, amb les seves paraules sentides, sinceres i directes. Uns consells de dues persones que han vist la mort de molt de prop, i que paga la pena prendre nota:
Després de la necessària conversa, moment per compartir com han començat temporada els seus equips. I què millor que fer-ho jugant una partida de futbolí, evidentment, amb el Xavi agafant els jugadors blaugranes i el Sergi els blanc-i-blaus. Barça i Espanyol estan empatats a punts després de dues victòries i un empat. Motiu per creure que aquesta serà una gran temporada. I d'optimisme, després del que els hi ha passat a tots dos, el Xavi i el Sergi van sobrats.
Ens sumem a les felicitacions i als missatges d'escalf cap a tots dos. Xavi i Sergi, bentornats.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!