Demà dimecres tornarem a tenir dades dels EGM, les corresponents al primer trimestre de l'any. Sense por d'equivocar-nos, El món a RAC1 tornarà a ser el programa més escoltat de la ràdio a Catalunya, amb l'hora de més oients, de 8 h a 9 h, i RAC1 continuarà sent l'emissora més escoltada. Segur que les dades fan sentir orgullosos tots els periodistes, editors i presentadors dels diferents programes de la graella de l'emissora privada catalana. Un dels que més, evidentment, Jordi Basté. Però també la resta dels companys del seu programa. I en aquest sentit, hi ha una persona que també pot estar molt orgullós, perquè quan no hi és il capo, quan en Basté fa festa a l'estiu, algun festiu o per algun altre motiu, qui el substitueix, de meravella, és el bo del Sergi Ambudio, un periodista excel·lent i un tipus tot bonhomia.
El jove periodista català ha conduït moltes vegades el programa, sense anar més lluny, el passat dilluns 6 d'abril, Dilluns de Pasqua, dia de la mona. I en el dia a dia, a banda de ser un dels redactors del programa, s'encarrega de la secció del 'Contenidor' (de fet, acaba de publicar llibre, Podries ser tu, que explica com funciona aquesta cèlebre secció), on es resolen diferents queixes i denúncies dels oients. Com dèiem, aquest periodista de RAC1 i presentador estival i ocasional, és un membre destacat d'El món a RAC1, on ja fa uns quants anys que en forma part. Però abans, quan era jove (o més jove, per ser més exactes, perquè té només 32 anys), aquest periodista de Terrassa, com hem fet molts, havia de fer diferents feines per guanyar-se la vida, pagar-se els capricis i sobretot, pagar-se els estudis. Aquest dilluns, el Sergi ha participat en l'entrevista del Basté a l'escriptor Eduardo Mendoza, que ahir va ser protagonista pel que va dir de Sant Jordi i que ara presenta nou llibre.
Per què? Perquè ja que el llibre de Mendoza es titula La intriga del funeral inconveniente, i va sobre un enterrament, el Sergi ha revelat que ell, anys enrere, va treballar els caps de setmana... com a xofer d'un cotxe fúnebre: "Jo era xofer en enterraments. Portava la família més propera: la vídua, el vidu, els fills, els nets... érem una comitiva, anàvem fins a la porta de l'església, fins al lloc del nínxol o la tomba... dos anys treballant d'això per pagar-me la universitat". Va plorar molt?, li pregunta Basté. I ell: "No. Havies de mentenir una mica el tipus". I evidentment, li'n va passar alguna que encara ara recorda, com que "en un enterrament va caure la caixa". Aquí el tenen en aquella època:
Va passar a Rubí, "sento un soroll, i la caixa estava inclinada, amb els peus del difunt encara al cotxe i el cap tocant a terra. Es va obrir, a mitges, i jo juraria que vaig veure mig braç, era un home. Es va fer un corrillo per tapar-lo i tancar-lo, i com si no hagués passat res". També recorda un moment "que vaig passar moltíssima vergonya". Hi ha cementiris com el de Montjuïc o Collserola que són enormes, com ciutats, però d'altres, "com el de Rubí, són molt estretets, i aquests serveis es fan amb un Mercedes d'aquests grans i llargs. I algunes cantonades del cementiri són justetes...". I en una d'elles pensava que no girava. "Li vaig dir a la vídua i al seu fill: 'Baixin, acabin caminant, que tenen el nínxol a 50 metres, gent plorant, i jo allà fent maniobres amb el cotxe, mig pam endavant, mig pam enrere, mig pam endavant, mig pam enrere...". Dels funerals on feia de xofer, a la festa que hi haurà demà dimecres quan sàpiguen les noves dades de l'EGM.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!