Arriba l’últim Chester de la temporada i Risto Mejide no pot estar més entusiasmat. Fa uns dies que omple la xarxa fent-ne promoció, intentant que els teleespectadors s’enganxin a les entrevistes que proposa aquest diumenge.
Santiago Segura es corona com l’atractiu principal d’aquest programa, i a l’avenç ja deixa alguns titulars d’allò més sucosos. El director de cinema i el periodista esportiu Michael Robinson seuran al sofà del publicista per parlar de tòpics i fer un repàs a les seves carreres professionals.
Però com dèiem, és Segura qui més expectació ha generat. En el petit fragment que han promocionat, apareix tan divertit i graciós com sempre, parlant de la seva “obra mestra”, Torrente.
“Un taxista, el teu cunyat, un veí, tu mateix en algunes coses... Sempre tenim pensaments que a nosaltres mateixos ens fan vergonya. Abans em semblava molt graciós perquè pensava que era una cosa extinta, i de sobte, miro enrere i dic: “No, no; està molt vigent”. Espanya segueix sent Torrente i això em fa enrogir”. Una confessió que ha fet després d’assegurar que ha patit el menyspreu d’alguns companys de professió per fer aquesta pel·lícula.
Cuatro
I en aquest sentit, ha aprofitat per recordar una anècdota de fa uns quants anys. Segura necessitava diners per finançar els seus curts, i una bona manera era fer de figurant. Tacones lejanos, de Pedro Almodóvar, va ser una de les pel·lícules en les quals va actuar i mai oblidarà una escena que va protagonitzar.
“Recordo que em vaig posar a segona fila i de sobte veig que Almodóvar està així mirant i li diu quelcom a l’oïda del seu ajudant de direcció. I tot seguit s’apropa o diu: “Si us plau, el gras, al final”. I em van enviar a l'última fila”.
“Em va saber un geu, noi... Vaig adonar-me que la meva carrera al món del cinema no estava enlairant-se, precisament”, deia divertit. Aquesta és només una història de les moltes que ha explicat al programa. Deixarà caure algun altre titular divertit?