El carismàtic Santi Balmes, veu i ànima de Love of Lesbian, ha tornat a deixar clar que darrere de la brillantor de l'escenari s'amaga un artista profundament humà. En una xerrada íntima amb Dani Cabana al pòdcast ‘Último acorde talks’, el cantant va obrir el seu cor i va confessar una cosa que pocs s'atrevirien a admetre en públic: “Veig 20.000 persones i sento un respecte brutal”. Paraules que reflecteixen la barreja de temor, humilitat i emoció que encara l'acompanyen després de dècades de carrera artística.
El músic català, conegut pel seu verb afilat i la seva sensibilitat lírica, està a punt d'oferir un concert històric al Movistar Arena, el tercer de la seva carrera, un esdeveniment que ell mateix defineix com “una data marcada al calendari”. Tot i això, lluny de mostrar-se confiat, Balmes reconeix que el pes de l'èxit no es porta amb lleugeresa. “Jo, que sóc com una mena d'hipocondríac a nivell màxim, estic pensant, ja veuràs tu, que em posaré malalt”, va revelar entre rialles.
La por escènica que no marxa mai: Santi Balmes i el seu respecte pel públic
A diferència del que molts imaginarien, el vocalista de Love of Lesbian assegura que les pors escèniques no desapareixen mai, ni tan sols després d'omplir estadis i recórrer el país amb gires multitudinàries. “No ho hem superat”, va confessar sense embuts. Per a ell, pujar a l'escenari continua sent un acte de vertigen: “Quan veus tanta gent que ha comprat una entrada per veure't, entens que aquell dia serà important a les seves vides”, va afirmar. Però Balmes no només canta, sinó que tradueix la memòria col·lectiva en melodies. La seva música, diu, és “la vitamina” que li permet tirar endavant cada dia. Un aliment emocional que no només nodreix el públic, sinó que també manté viva la flama de l'artista.
En la seva conversa amb Cabana, el cantant va reflexionar sobre els inicis de la banda i l'impacte del seu disc més emblemàtic, “1999”, un àlbum que va definir tota una era i es va convertir en la banda sonora d'una generació. “1999 va generar una mena de fantasia que semblava una mena de miratge, una cosa gairebé real. La gent et deia, Déu meu, sou el grup de la meva vida”, va explicar Balmes, deixant entreveure la profunda connexió que els fans mantenen amb l'obra.
Vulnerabilitat i honestedat sense filtres, la firma de Santi Balmes
L'àlbum, concebut com una narració d'una relació amorosa al llarg d'un any, frega el terreny del musical. “Era un risc”, admet Balmes, “podia semblar pretensiós, però ho vam fer amb honestedat total”. Aquesta sinceritat és, precisament, el que ha donat al disc la seva longevitat: cançons que parlen de l'amor, la pèrdua i el pas del temps des d'una mirada profundament humana.
Però el cantant no s'atura aquí. La seva evolució l'ha portat a explorar noves emocions i conceptes, com demostra el seu treball més recent, “Ejército de salvación”, un homenatge a l'amistat com a força vital. Amb el seu característic humor i honestedat, Santi Balmes demostra que continua sent molt més que un músic: és un cronista d'emocions, un intèrpret de l'ànima col·lectiva que no té por de parlar de la por, la fe ni l'amistat. I potser és precisament això —la seva vulnerabilitat sense filtres— el que fa que milers de persones continuïn veient-se reflectides en les seves cançons, nit rere nit, a cada escenari il·luminat.