Sandra Barneda no para. Torna a presentar un programa a Telecinco, el debat de La casa fuerte. I ho fa mentre continua immersa en un procés de promoció de la novel·la que l'ha fet mereixedora de ser finalista al Premi Planeta 2020Un océano para llegar a ti. Un viatge sentimental que emprenen un pare i una filla, arran de la mort de la mare, després d’anys de distanciament. Un viatge que l'ha dut a tocar el cel literari, un “reconeixement a la resiliència, a la lluita per creure en una mateixa”.

Sandra Barneda premi planeta gtres

Sandra Barneda al Premi Planeta (GTRES)

I un viatge que ha fet que Jordi Basté li pregunti a El món a RAC1 si se sent més escriptora que periodista: "Em sento més completa que mai, més equilibrada que mai, més comunicadora que mai. Recordo quan estava fent la carrera i no suportava els companys que anaven de que sabien de tot, amb llibres a la mà... Sempre he trencat models. No necessito escollir. He trobat diferents maneres de comunicar, i són dins meu, i crec que això els lectors ho han entès molt més que els propis periodistes i companys".

No és l'únic recado que ha deixat caure la periodista-escriptora-comunicadora-presentadora catalana envers la professió que l'ha dut a primera fila de la graella televisiva durant molts anys. Li diu Basté, parlant d'ella i de la seva notorietat professional: "Hi ha moments en que tens molta claca al costat, però també vius amb molta solitud, de vegades angoixant?". Resposta: ", perquè vius envoltada de demandants. De vegades no dones per més de somriure. Potser vols protestar en un moment determinat, o necessitar un consol. S'han fet una idea del meu personatge televisiu. Costa trobar algú que estigui disposat només a escoltar". Baste i Barneda han parlat de la necessitat d'escoltar, de la necessitat de parlar de la mort i de la pressió: "Els que ens dediquem a la tele estem molt habituats. Èxit? Els pics de la muntanya els hem tingut. Però en més de 20 anys de professió, he passat per bons moments, però també he rebut moltes hòsties. Per ser com sóc. Sovint m'han dit: 'aquest caràcter que tens, ets massa sincera, dius les coses massa a la cara...".

Barneda se sincera com mai: "Sóc una tia molt vulnerable, molt més sensible del que moltes vegades m'he mostrat. Sé el que he viscut i les ganivetades que he rebut per l'esquena i has de dir: 'he d'aixecar-me, he de lluitar'".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat