La història de Ruth Lorenzo és d'aquestes que generen impacte. La cantant, avui reconeguda i admirada, ha tornat a mirar enrere per parlar de l'etapa més complicada de la seva vida: la seva infància a Utah, marcada per la precarietat, la por i la sensació constant d'estar sobrevivint com podia. Perquè abans dels focus, abans dels escenaris i abans de l'aplaudiment, hi va haver una nena treballant en silenci, intentant trobar el seu lloc.
Als 10 anys, mentre altres nens jugaven, ella assumia responsabilitats que no li corresponien a una nena de la seva edat. Treballa sent immigrant il·legal als Estats Units, no tenia marge de tria, i el seu dia a dia era una barreja d'escola, cansament i feines que feia per ajudar a casa. Però fins i tot aleshores, quan la vida semblava massa complicada, Ruth ja sentia dins d'ella la música, la seva gran salvació
Una infància marcada per l'esforç i un somni que no s'apagava
I és que, tal com ha contat en diferents ocasions, la música era l'únic que no li podien treure. Era el seu refugi, la seva manera de respirar enmig de tot allò que la superava. Després del col·legi organitzava magatzems, els caps de setmana netejava cases, i tot i així trobava un minut per cantar, per recordar-se que algun dia seria una altra persona, en un altre lloc, amb una altra vida. No hi havia pla B, mai n'hi va haver. Ruth Lorenzo només sentia aquest impuls gairebé visceral de dedicar-se al que estimava.
Als 18 anys, quan per fi es va poder independitzar, es va fer una promesa: viure de la música passés el que passés. I la va complir. Amb públic petit o gegantí, amb dies fàcils i altres impossibles, ella va avançar amb una convicció que pocs aconsegueixen mantenir durant tants anys. Perquè per a Ruth cantar no era una feina, era la seva manera d'existir.
La cantant que es va sostenir sobre la seva pròpia rebel·lia
El més sorprenent és que, a més de tenir de lluitar contra les circumstàncies, també va haver de barallar contra els qui van voler tancar-li portes. Quan va tornar dels Estats Units, una professora va arribar a dir-li que mai no podria dedicar-se a la música, que se n'oblidés, que busqués un altre futur. Aquella frase que pretenia enfonsar-la es va convertir en gasolina: "ja ho veuràs", va pensar. I vaja si ho va veure tothom.
Aquesta rebel·lia la va portar a provar estils, a estudiar òpera, a amarar-se de tècnica, i més tard a llançar-se al heavy amb una força que deixava clar que ningú decidiria per ella. Ruth Lorenzo es va construir sola, a contracorrent, aferrant-se a l'única certesa que sempre va tenir: la seva veu.
Així doncs, darrere del seu èxit actual hi ha una història de coratge, supervivència i determinació. Una nena que treballava en les ombres de Utah i que, malgrat tot, mai va deixar de cantar. Perquè la música, com ella mateixa diu, no només l'acompanyà, sinó que li salvà la vida.