Rosalía està en boca de tots: premis MTV, líder d'audiència amb El hormiguero, la fitxa la primera empresa d'Espanya, Zara, i El Mundo la sotmet al seu interrogatori. Com que no respon sobre el procés li retreuen com es pot ser alhora tan catalana i tan flamenca. La pregunta destil·la prejudicis: "Hay quien se sorprende que usted sea catalana y haga algo tan español como es el flamenco. ¿Es incompatible? Hay un sector crítico con que usted tome prestado esas herencias andaluzas que no le corresponden". La pregunta tramposa i capciosa que atribueix a uns altres el que vol saber el diari "Hay quien...hay un sector..." I Rosalía respon com sempre: perfecta.
Rosalía respon si ella roba o s'apropia d'unes suposades essències andaluses: "Yo soy del Baix Llobregat y he crecido allí. Allí hay mucha cultura andaluza y mucho flamenco. Sólo hace falta ver la rumba catalana, Carmen Amaya y Miguel Poveda. En Cataluña hay mucha cultura flamenca y, por supuesto, cultura andaluza. Un montón. Se respira allí en el aire. Se agradece que la gente pueda conectar con esta música independientemente del lenguaje". No és pot estar millor en una resposta educada però sagnant contra el periodista sibil·lí.
Al diari El Mundo encara tremolen, busquen al mapa què és això del Bajo Llobregat i tornen amb els seus prejudicis entre les cames cap a la redacció. El seu titular "Siento que el volumen de trabajo cada vez es más grande" traeix l'essència de l'entrevista. Ser catalana i tenir duende, art i emocionar amb el flamenc no només no és incompatible sinó que és intrínsec al mestisatge del país.