És una de les actrius catalanes més reconegudes. Rosa Maria Sardà ha fet carrera a Catalunya i a Madrid. La germana gran d’en Xavier Sardà ha dedicat anys de la seva carrera al teatre a Barcelona. També l’hem vist a pel·lícules com “La niña de tus ojos”, “Todo sobre mi madre” i, més recentment, “Ocho apellidos catalanes”. Amb “¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?” va guanyar un Goya. També va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 1994, però la va retornar el 2017 alhora que denunciava el procés independentista.
Rosa Maria Sardà fa un parlament durant una manifestació de Societat Civil Catalana | EFE
En una entrevista duríssima al diari ‘El País’, Sardà interpreta com mai el paper de víctima d’una violència que sovint reivindiquen alguns mitjans. “Los días 6 y 7 de septiembre se cometieron delitos. Yo vomité porque me sentí totalmente violentada”. Malgrat que el procés li regira l’estómac, l’actriu és magnànima i planteja la possibilitat de perdonar els pecats dels presos polítics: “Estoy a favor de que salgan de la cárcel”. Bé, sembla que s’ho repensa i continua: “Pero si es un chantaje no, y ahora están chantajeando. Y en cuanto a los exiliados, hay mucha jeta y mucho victimismo. No son víctimas de nada, han elegido su destino”.
Rosa Maria Sardà dona suport a Societat Civil Catalana | Roberto Lázaro
El periodista té curiositat per saber per què la Sardà va rebutjar la Creu de Sant Jordi. “El que me la entregó es un corrupto. Y porque, si no piensas como ellos, te consideran un mal catalán”. Tampoc vol que la Generalitat li posi una esquela quan mori perquè li semblen horroroses. I bé, són pocs els que arriben a veure la seva pròpia necrològica. La Rosa Maria Sardà sí que ha volgut rebre, en canvi, la Medalla d’Honor de Barcelona. L’actriu no ha estat l’única guardonada. Susanna Griso també ha rebut la distinció, amb el vot de Ciutadans.
Rosa María Sardá: "Cuando veo a jóvenes que dicen: “¡Fuera los fascistas!”. No tienen ni idea de lo que dicen, no saben qué es vivir una dictadura. Mi generación y otras hemos aguantado una dictadura franquista, y luego la dictadura de Pujol" https://t.co/sBoEw6lYMX
— EL PAÍS (@el_pais) 1 de diciembre de 2018
A la Rosa Maria hi ha joves que tampoc li acaben de fer el pes: “Cuando veo a jóvenes que dicen ‘¡Fuera los fascistas!, no tienen ni idea de lo que están diciendo. Mi generación y otras hemos aguantado una dictadura franquista y luego la dictadura del señor Pujol”. Quan acabi l’entrevista, la Sardà anirà a netejar els carrers de llaços grocs.
Les respostes a l'actriu no s’han fet esperar. Toni Soler li ha recordat el que és obvi. La Sardà demana que no es banalitzin les dictadures al mateix temps que acusa Jordi Pujol de dictador. Lògic.
Banalitzar la dictadura de Franco ÉS franquisme. https://t.co/qap1uyqToM
— TONI SOLER (@soler_toni) 1 de diciembre de 2018
El periodista està interessat en les relacions personals de Rosa Maria Sardà: "¿Qué opina de que usted produzca repugnancia a Pilar Rahola?". Més clar, l'aigua: "Me importa un pedo".
L’actriu també ha tingut un record per Lluís Pasqual i Andrea Ros: “Un grupo de mujeres anónimas dijeron que se tenía que ir, y una actriz joven dijo que la humilló hace cuatro años. Yo la vi actuar y era para echarla del escenario”. Els mateixos joves que no saben què significa el feixisme han d’aguantar que els humiliïn a la feina. Si algú pensa el contrari potser és perquè és una mica dictador. “Comentan que a Lluís tiene que sustituirlo una mujer joven, y no se si han dicho que debe ser rubia o morena”. Una dona presidint el Lliure? A qui se li ha acudit aquest ximpleria? Seny, siusplau.
Rosa Maria Sardà als premis Feroz | GTRES
Per si no havíem entès què en pensa sobre Lluís Pasqual, la Sardà deixa les coses clares: “Ha sido una persecución política porque no se ha pronunciado como independentista. Pedirle que haya lazos amarillos en un escenario... ¡Qué incultura!”. I quin xantatge això del groc, per cert.
Ha quedat clar, doncs. Rosa Maria Sardà es declara republicana i federalista. I defensora de la mateixa Constitució que manté Felip com a rei d’un país que amenaça de recentralitzar-se.