Poques persones hi ha més estimades a TV3 que el bo d'en Xavier Bonastre. Un tipus que és tot bonhomia, bona gent fins a dir prou, professional de cap a peus i un somriure permanent, tot i alguns moments complicats que li ha posat la vida, que té la virtut de ser tan estimat pels seus companys de feina com per la seva família. Una família nombrosa, pel que fa als germans... Ni més ni menys que 9 germans a la família Bonastre Thió, 8 dels quals s'han reunit en una conversa deliciosa a El Suplement de Roger Escapa a Catalunya Ràdio aquest cap de setmana. Un banquer i agent immobiliari (el Josep Oriol, ja jubilat), un metge de medicina interna (en Manuel, també jubilat), un periodista (ell), i dos parells de bessons consecutives (l'Elisabeth i la Lourdes, d'una banda, i el Raimon i la Núria de l'altra): "En 3 anys vam passar de ser 5 germans a ser-ne 9. Primer érem 5, després vam ser 7 i després 9, així de fàcil".

Xavier Bonastre, mític i estimat periodista esportiu de TV3
Xavier Bonastre, mític i estimat periodista esportiu de TV3
Xavier Bonastre, a Catalunya Ràdio
Xavier Bonastre, a Catalunya Ràdio
8 dels 9 germans Bonastre Thió, a Catalunya Ràdio
8 dels 9 germans Bonastre Thió, a Catalunya Ràdio

Una família que les ha viscut de tots colors, on sempre, però, ha regnat la felicitat, i que van patir molt, com tots els que s'estimen el Xavier, quan fa uns anys el periodista va veure la mort de ben a prop, va estar a punt de morir: ""Jo mateix em vaig donar per acabat. Per mort. Literal. Però no era la meva hora i he tornat", va arribar a dir l'estimat periodista esportiu que porta tota la vida a TV3 i que aviat es jubila després de 42 anys. Una perforació als budells gairebé se l'endú a l'altre barri. La cosa va anar tant del canto d'un duro que fins i tot li van dir a la seva dona Mònica que "es preparés perquè podria anar-me'n a l'altre barri". Així de clar. Així de cru. Va estar ingressat a la UCI on va estar intubat i dormit 7 dies.

El Xavier Bonastre, quan va estar molt greu a l'hospital X
El Xavier Bonastre, quan va estar molt greu a l'hospital X

Un Bonastre a qui l'apassiona la feina que ha fet tota la seva vida, informar i molt bé, de tot el que passa en el món de l'esport, i que té una altra gran passió coneguda per tothom: córrer. Ha fet innombrables curses, ha corregut amunt i avall i ha escrit llibres al respecte. Però per damunt de tot això, en Xavier té una altra passió, la seva família. La seva dona, els seus fills i els seus germans. Per això, la reunió històrica de 8 Bonastre Thió a l'estudi de Catalunya Ràdio ha estat un moment radiofònic sensacional i emotiu. Així, al costat del Roger, hem tingut en Josep Oriol, en Manuel, en Xavier, la Rosa Maria, l'Elisabeth, la Lourdes, en Raimon i la Núria. En Xavier i els seus germans, han parlat, per exemple, d'un dels trets distintius més característics seus, de cara als espectadors catalans: el seu inconfusible bigoti, que va lluir durant molts anys i programes. 

Xavier Bonastre 1992 TV3
Xavier Bonastre... amb el seu característic bigoti TV3

I curiosament, ell mateix ha fet una confessió al respecte, quan encara ni somiava que aquesta seria la seva imatge de marca característica: "Jo tenia un professor d'anglès, quan jo tenia dotze, tretze anys, a l'escola, que a mi em deia 'Bigotes'. I a mi m'emprenyava molt que em digués això". I després, mite'l. Què diuen els germans de quan se'l va treure, del xoc que va suposar per a tothom? "Més guapo amb bigoti o sense?": Un "sense!!" rotund i a l'uníson... amb matisos: "Bé, és veritat que quan se'l va treure, vaig pensar: 'Què raro!', perquè, és clar, des que vaig néixer, el vaig conèixer amb bigoti, llavors, de cop, 'És el meu germà?'". "El bigoti complia una funció merament estètica, que era la de tapar-me una miqueta les dents que jo les tenia fatal. Quan me les vaig arreglar, a part, que era blanc, canós (el bigoti), vaig dir fora". Fins i tot recorda la data exacta que se'l va treure: "El 14 d'abril del 2014":

Han parlat de música ("Els Beatles és igual a Xavier"), del Nadal, dels pares, dels fills, dels esports, de les reunions familiars, de tot. Una conversa capitanejada per qui més està acostumat als micròfons, el Xavier, evidentment, però on la resta ens ha despertat un somriure quan han agafat el torn de paraula i han explicat confidències de la família.

Els germans Bonastre Thió, meravellosos. Orgull de germans. Una reunió sensacional.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!