Sembla mentida, però no deixa de sorprendre'ns que encara avui hi hagi molts hiperventilats que sulfuren i comencen a treure bilis per la boca cada vegada que veuen qualsevol cosa que té a veure amb la independència i les llibertats. Fins i tot, hi ha qui avui en dia, amb els presos polítics ja en llibertat, no amaguen la seva ràbia continguda i la seva ira cap a qualsevol símbol que remeti a ells i que a jutjar per les seves paraules, no dubtem que encara hi ha molts que voldrien que continuessin entre reixes. Però ja s'hi poden anar posant fulles. I aquest matí ennuvolat de dimecres, qui s'ha topat amb un d'aquests veïns intransigents i demòcrates ha estat Pilar Rahola. I no és la primera vegada que li passa. Però com aleshores, la resposta ha estat com una galeta amb la mà oberta.
Recordem què va explicar l'escriptora fa uns mesos. Pilar Rahola té el saníssim costum, porta fent-ho des que té ús de raó, de dir el que pensa, defensar les seves idees i allò en el que creu de manera ferma. I a qui no li agradi, dos piedras. L'escriptora pensa continuar defensant, entre d'altres coses, la seva llengua i el seu país. Però es veu que parlar en català i dir el que pensa fa nosa a molts energúmens que voldrien sotmetre'ns a l'Espanya d'una sola llengua única. I això és el que va haver de patir en la seva pròpia pell el passat desembre. El problema, però, és que no anava sola. L'acompanyava la seva filla petita, l'Ada, que va haver de veure i viure una situació desagradable mentre passejava pel carrer amb la seva mare. Intolerable. Rambla de Catalunya de Barcelona, cantonada amb el carrer Rosselló. Anaven totes dues caminant quan de sobte, se'ls hi posa al davant una dona, una tolerant, que li va dir, de manera abraonada, faltant totalment al respecte i de forma lamentable: "¡Rahola, habla español! Terrorista!"... Terrorista. Una paraula que no li va dir una vegada, ni dues. Fins a quatre o cinc crits repetint la mateixa barbaritat. Evidentment, buscava brega.
Però la Pilar va respondre de la millor manera possible, de la manera perfecta perquè aquesta ciutadana marxés a casa amb la cua entre les cames, rabiant per dins i sense haver aconseguit el seu objectiu d'intimidar el més mínim l'escriptora. Quina va ser la seva resposta? Repetir-li a la cara tota l'estona dues paraules: "Feliç dia".
Desembre del 2021, abril del 2022... Han passat quatre mesos i hi ha coses que no canvien. Tampoc la mala educació, la intolerància i el vocabulari d'aquests patriotes espanyols. Els hi recomanaríem una mica més de varietat i originalitat. I els hi donem un consell: per molt que li busquin les pessigolles a la Pilar, el que rebran serà una resposta demolidora, de les que fan rabiar més. Quina? L'educació que ells no tenen i la millor de les respostes possibles, la indiferència. Perquè a l'escriptora li ha tornat a passar. Carrer de Còrsega, entre la Rambla Catalunya i el Passeig de Gràcia, en ple Eixample de Barcelona. Quarts d'onze del matí. L'escriptora ha sortit a comprar alguna cosa de menjar i topa amb una senyora molt emperifollada i amb look ostentós. La Pilar anava vestida amb una camisa negra i un preciós fermall al pit, una flor de color groc:
Sembla mentida com un petit complement estilístic, com una agulla tan bonica com aquesta, pot ser, per alguns, com per aquesta senyora que s'ha trobat la Pilar, com si a Dràcula li haguessin posat al davant una cabeça d'alls. Ha estat veure-la vestida així i la senyora començar a convulsionar. Què li ha dit a Rahola en veure-la?: un sarcàstic i indignat "Mírala qué chula con su flor amarilla". I tot seguit, l'insult habitual: "¡Terrorista!", cridat a ple pulmó, com ha constatat l'escriptora. El millor, però, la seva resposta sublim: "Li he desitjat bon dia. La pobre senyora el devia tenir dolent...". La xarxa aplaudeix la seva resposta i s'hi abona:
Com diu la Pilar en un altre tuit quan li diuen que no ha de ser fàcil haver d'aguantar sovint segons què, "Li poso paciència. No té sentit barallar-se amb ximples al carrer. Apa, que els moqui la iaia". Clar i català. I evidentment, que continuï posant-se les flors grogues que li surti del monyo. I a qui no li agradi, que s'hi posi fulles... o flors grogues.