Un dels millors tipus que hi ha als mitjans catalans és el bo d'en Joanjo Pallàs. L'extraordinari periodista esportiu, ara a La Vanguardia, molts anys a Mundo Deportivo, és feliç amb la feina que tant bé fa des de fa anys, seguint la informació blaugrana, però també en el vessant personal, amb una família increïble, amb els seus fills i la seva dona. La seva dona, l'Anzo Gidlööf, és sueca, d'aquí que el periodista conegui molts dels costums d'aquell meravellós país que l'ha acollit des que va conèixer la seva parella.
Aquest matí, els dos han estat amb el Jordi Basté i companyia a El món a RAC1. I què ha fet ella? Mostrar-li al Basté i a la resta de tertulians i col·laboradors un producte molt nostrat pels seus compatriotes, un producte que tot i que al seu país consideren que és una delicatessen, per a la resta del planeta és un tràngol difícil d'empassar, o per ser més exactes en aquest cas, d'ensumar. Perquè els hi ha presentat un dels productes que té una de les olors més indescriptibles, per ser suau, que hom s'ha pogut trobar davant dels seus nassos... I què aquest dimarts han comprovat a RAC1. Es tracta del 'surströmming'...
Què és el surströmming? Uns arengs fermentats típics de Suècia. Però el que més destaca d'aquest producte no és pas el seu aspecte ni el seu sabor... sinó la seva olor. Olor per ells, pudor per la resta del món, que no hi estem tan acostumats. Una fortíssima olor que desprèn un cop s'obre la llauna, perquè encara es troben en procés de fermentació. De fet, fixin-se l'abast de la tragèdia, o la magnitud del que estem parlant, que a Suècia està prohibit obrir-ho en espais tancats. El Jordi Basté i part de l'equip d''El món a RAC1' s'han atrevit a tastar-lo: fàstic o delícia?, es pregunten... La seva reacció, molt explícita. Molts, marxant d'allà, d'altres posant-se un mocador al nas i a la boca, el Jordi, movent-se neguitós: "Oh, quin fàstic, per favor. Tothom comença a marxar. El Miguel Rico surt corrents, ara. Hòstia tu!", diu ell. "No puc parlar, de debò", se sent dir a la Mònica Hernàndez.
Després del mal tràngol, amb l'estómac encongit per la fortor, ha arribat el moment de tastar l'sturströmming... I escolta, ni tan mal. De fet, el Basté s'ha cruspit dues mossegades d'aquests arengs i fins i tot, li ha semblat força bo. Això sí, és una llàstima que encara no s'hagin inventat els vídeos amb olors, perquè aleshores seríeu conscients de què han sentit a RAC1 aquest matí quan han obert la llauna d'aquest producte suec...
Entenem perfectament el Basté i companyia. Donem fe que l'olor és indescriptible i se't fica al cervell.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!