El vam descobrir fa més de vint anys de la mà del Jordi González. Aleshores, era un jove guapot, simpàtic, amb molt de feeling amb la gent del carrer, sempre amb un somriure a la cara, que va sortir de la factoria Vitamina N que encara recorda amb nostàlgia el públic català a City TV. D'allà, però, de la tele que hi havia a Francesc Macià, a l'edifici de La Vanguardia, va fer el salt a Madrid, al programa TNT, i molts altres, des d'on ha regalat el seu talent i el seu sentit de l'humor, i on ha desenvolupat una passió brutal per córrer, presentant programes com Maraton Man, voltant arreu del món mostrant-nos les principals curses populars del planeta. Però també l'hem vist a Me resbala, Pasapalabra, Masterchef Celebrity, Caiga quien caiga, Superhumanos, Tu cara me suena, En busca del nirvana i tants altres. Parlem del Raúl Gómez.
El de Santa Coloma ja té 43 anys i continua fent el que més li agrada, a la tele, i és feliç amb la família que ha format al costat de l'amor de la seva vida, la Sandra, i les seves dues filles petites, Julieta i Olivia. Dues nenes a les quals adora, dues germanes meravelloses i precioses a les quals estima incondicionalment. I quan ell era petit, i tenia l'edat de les seves filles, a qui estimava amb bogeria era al seu germà, al seu estimat germà gran de l'ànima. Un germà que va morir molt jove, provocant un buit terrible en el bo del Raúl. Però per molt que passin els anys, el presentador sempre, sempre, sempre, l'ha recordat amb amor. Era el seu far, el seu amic, el seu germà gran. I un maleït accident de trànsit se'l va endur quan tenia només 21 anys i ell, 18: “Fue un golpe tan bestial que a partir de ahí, aprendí a relativizar todo. En lugar de dejarme consumir por la pena y pasarme la vida lamiéndome las heridas, intenté seguir y luchar por cumplir mis sueños. La vida mola... ", ha dit anteriorment. O quan ens va fer plorar a tots a Masterchef Celibrity, davant Jordi Cruz i Eduardo Casanova, quan va parlar del seu germà, dels dos càncers de la seva mare i de la seva infantesa:
Ara, el Raúl ha recordat amb els seus seguidors a xarxes una trista efemèride. El dia que va canviar-li la vida, el dia que va perdre el seu germà gran. Acaba de fer 25 anys d'aquell maleït dia. "25 años sin ti hermano". I en Raúl ens ha fet plorar amb les seves paraules recordant-lo, tristes, però alhora, optimistes i que transmeten ganes de viure. Diu d'ell: "25 años, muchos mas años sin ti que contigo. Cuesta pensar en ello sin que te pellizque el corazón bien fuerte. Hace 25 años, sin previo aviso, te fuiste, de golpe. A veces me pregunto qué hubiera sido si no se hubiera ido tan pronto. No me gusta dar consejos pero, aprovechad cada día que en un segundo puede cambiar absolutamente todo y ponerte la vida del revés. Lo que era normal se vuelve un recuerdo. Lo que pensabas que tenía que durar para siempre se desvanece y te deja un vacío irremplazable".
Per això, emplaça tothom a "Querer mas y mejor. Disfrutad más y quejaros un poco menos. Gozad del AHORA que es lo único que tenemos seguro. Estar vivo, es un regalazo. Salud y sonrisas para todos!! P.d: cuanta belleza juvenil en cada una de esas fotos". I té tota la raó. Dues fotos d'aquells germans Gómez de joves, un al costat de l'altre, amb aquell to sèpia d'aquells anys.
Un gest meravellós d'un tipus, en Raúl, que tot i el que li va passar, perdre un germà tan jove, ha seguit per la vida sent tot bonhomia i una persona encantadora i posant en pràctica els seus consells i vivint la vida al màxim, perquè no se sap mai què ens pot passar. La nostra sentida abraçada.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!