Quim Monzó és Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, l'autor més venut en català quan escrivia llibres i dels pocs que tradueixen ells mateixos la columna del seu diari bilingüe, en aquest cas La Vanguardia, en català i en castellà i no deixen que els ho faci una màquina. Els seus tuits són escrits en moltes llengües però a l'últim hi aborda una de les seves dèries: la llengua catalana. L'escriptor de 69 anys coneix aquella classe de catalans que creuen que les dites i frases fetes en català són una cosa del segle passat i que ara "mola més" emprar dites castellanes:
Quim Monzó, TV3
Tothom coneix catalans joves, i no tan joves, que confessen impúdicament que ignoren o pitjor, coneixen però no fan servir frases fetes catalanes quan parlen català. Monzò els identifica a la perfecció: "Gent que, quan llegeix una frase feta catalana d'ús habitual, se'n sorprèn i diu: —Ui, quina gràcia... Això la meva àvia ho deia! Ells no. Ells ja només fan servir frases fetes castellanes". Són els que parlen català i de sobte afirmen amb somriure orgullós "El fill és igual al pare, de tal palo tal astilla, jeje" perquè són incapaços de dir "Els testos s'assemblen a les olles".
Quim Monzó, twitter
La ignorància camuflada de falsa modernor. Quan escolten una meravellosa dita catalana els sona antic. Quim Monzó quan s'enfada és molt directe. Apadrineu una frase feta catalana i feu-la servir cada dia. Són com ossets panda: bufones i en extinció.