La desena temporada d'El foraster va començar en fals la setmana passada amb un programa especial, amb en Quim Masferrer fent un monòleg al Palau Sant Jordi en el marc de la festa anual que organitza TV3 per substituir La festa dels súpers a l'anella olímpica amb tots els presentadors de la casa desfilant per Montjuïc. El foraster va competir amb Santiago Abascal a La Revuelta i va perdre. Però ara sí comença el foraster de debò visitant pobles catalans i per recuperar audiència trien el millor poble de la Costa Brava: Tossa de Mar. Per bellesa de les platges, virginitat de la costa, proximitat i llunyania perfectes de la capital i tarannà, és la postal perfecta. I El foraster va brillar com el programa més vist de totes les teles a qualsevol hora: 23,6% i quatre-cents vint-i-un mil catalans pendents dels sis mil tossencs i tossenques que van exhibir-se com són: "A Tossa ens agrada queixar-nos una mica al principi de temporada. Treballem a l'estiu com animalots sense cap dia de festa, però tinc vacances la resta de l'any". Va gravar-se al juny passsat, quan tot és obert però encara no hi ha la massificació del juliol i l'agost. Bona postal.

La Tossa dels que hi viuen sempre, com un motorista contra direcció davant l'antic mercat del peix, Victorino el rei del Vespino i professor de tenis de Maradona i Kubala a Cala Canyelles: "Vaig sempre en direcció prohibida, la policia ja me coneix. La llei me la passo pel forro. No mus diran pas res". El català de Tossa és fabulós. Els tossencs són el que són, molt seus. El millor moment quan el foraster entra dins la Vila Vella, dins les muralles on encara hi viuen tossencs, al poble antic. La Maria: "Abraça'm, és com si fossis fill meu. Els turistes em fan fotos i soc a pertot, la meva foto a moltes cases. Quan era petita vaig sortir a la pel·lícula d'Ava Gardner, quan tenia onze anys. Adeu prenda". Molts famosos a Tossa, no només futbolistes culers, l'actriu que va rodar Pandora a Tossa l'any 1951. I una altra veïna emociona Quim Masferrer. Vídeo:

Una veïna en cadira de rodes, que també es diu Maria, a una casa preciosa a peu del carrer Palma (davant l'antic minigolf on ara hi ha el pàrquing d'un hotel de luxe) prop de la platja, amb un jardí frondós, ella en diu pati: "A mi m'agradava cuidar-lo, jo vinc de pagès carinyu. La primera botiga de souvenirs de Tossa la va posar el meu home, en Toni, a la plaça d'Espanya. Ara la porta el meu fill, l'Esteve. Que visquin bé encara que s'engeguin amb la dona a fer punyetes. Per ells va el pollastre. A partir de l'octubre estan de meravella. Ara m'he fet més vella i més emprenyadora. Ara estic al geriàtric i càsum dena no hi queda gairebé ningú que sàpiga d'on ve. És molt fotut això. Et tornes com un bebè, menges pa amb xocolata. Com si tornés a ser una nena, no guapa sinó una nena vieja. La vellesa és maca? segons t'ho mires. Vull acabar a Tossa, el meu home tinc les cendres al menjador i quan em mori mos tirin a mar. És preciós ara, té un color indescriptible. I allà ens quedarem nedant. Quan els turistes nedin que ens apartin, o que bufin". I en Quim i la Maria s'acomiaden, agafats de la mà.


Masferrer acaba al mar de Tossa a trenc d'alba en una barqueta de pescador, surant les aigües de color indescriptible on vol escampar les seves cendres la Maria per viure-hi tota l'eternitat. Al millor lloc del món. El comiat de la Maria, que deu rondar els 90 anys, és el més preciós que s'ha dit mai en deu anys de forasters: "Quan siquis vell, Quim, vine'm a veure". I el foraster li diu amb el cor a la mà: "T'ho prometo".
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!