Un dels programes més imprescindible, abans i ara, de la graella radiofònica catalana és, segons servidor, devoció que compartim molts oients, La nit dels ignorants. Aquell programa de matinada de Catalunya Ràdio que resol, o mira de resoldre, tots els dubtes que tingui l'audiència, dubtes existencials, curiositats, coses transcendentals o més frívoles, en definitiva, que dona resposta a les diferents preguntes que van formulant els oients. Des de la seva creació, un llunyà 1987, gràcies al Carles Cuní, ha estat conduït amb mà mestra i veus càlides i empàtiques amb els oients, pel mateix Carles, i després, la Sílvia Tarragona, l'Ariadna Ferrer, el Joan Bosch, la Mireia Mallol, el Xavier Solà i des d'aquest setembre, per la gran Marta Romagosa.

D'aquí a quatre dies, aquest diumenge 14 de desembre, els catalans tenim una cita imprescindible amb una nova La Marató que es podrà seguir per TV3 i Catalunya Ràdio, edició presentada pel Ramon Pellicer i el Roger Escapa, i que anirà destinada a la recerca per fer front al càncer. En aquest sentit, fa poc, un oient va fer una pregunta ben curiosa. Aquesta: "Què se'n sap d'aquell escolà de Montserrat que va cantar amb en Sergio Dalma 'Em dones força' per La Marató del 2011". L'oient feia referència a aquest moment inoblidable, ple de tendresa, amor, sintonia, calidesa i màgia, que es va viure en aquella La Marató de fa 14 anys, una La Marató destinada al trasplantament d'òrgans i a la regeneració de teixits, presentada pel Xavi Coral i l'Espartac Peran, on el cantant de Sabadell i aquest jove escolanet ens van hipnotitzar:
24 hores després de la pregunta de l'oient, va trucar a La nit dels ignorants una altra oient, que els va explicar que treballen junts en un centre de podologia: "Ja no canta perquè li va canviar la veu". A partir d'aquí, van estirar el fil i han trobat el noi, aquell jove escolanet que ara ja és un adult, i que es diu Lluís Travesset. I efectivament, la veu li ha canviat, ja no té aquella "veu prodigiosa que ens va meravellar a tots", com deia la Marta Romagosa, però l'important és que amb la seva veu actual ha tingut una conversa deliciosa a La nit dels ignorants. Diu que "és èpic, bonic i maco. Em fa il·lusió" que algú vulgui saber d'ell tants anys després. Recorda aquell dia amb el Sergio amb nostàlgia? "Va ser un dia molt bonic, van venir les famílies al plató. Molt bona relació amb el Sergio Dalma, tot i que no sabia qui era. La meva mare sí que era molt fan d'ell. He vist el vídeo moltes vegades". Quan era escolanet, però, tenia ben clara "aquesta vocació, una mica estranya, però jo sabia que volia ser podòleg. Als 9 anys ja ho deia". Meravellós, Lluís, però d'estranya, res: molta gent agraeix els podòlegs per la feina que fan.

Va entrar a l'Escolania de Montserrat el 2007, amb 7 anys, i ho va deixar el 2012 amb 13-14 anys, "quan ja no tens veu 'blanca', quan ja t'ha canviat". Li agradava molt estar a l'Escolania, i en sortir, va voltar món, un temps a Austràlia, un altre a Nova York fent de professor de música... "Cantes, de tant en tant?", vol saber la Marta. I ell riu i diu que "a la dutxa, de tant en tant, però ni de manera professional ni amateur. Quan vaig canviar la veu, la meva veu d'adult m'ha quedat limitada. Els aguts o molt greus no m'hi noto còmode. Però no he seguit perquè no era la meva vocació. Però no ho descarto: tinc la tècnica i ho podria treballar i millorar". De moment, però, segueix fent la seva feina de podòleg, que l'apassiona, però "quan faig la meva feina hi ha molts moments que em poso música perquè el pacient es relaxi". Una conversa que paga molt la pena recuperar:
Si el Sergio Dalma ens està llegint, seria meravellós que algun dia, si té problemes als peus, vagi al podòleg i que l'atengui el Lluís. Qui sap, potser quan estiguin a la consulta, els dos s'arrenquen a cantar Em dones força en un atac de nostàlgia, provocant un somriure en la resta de pacients.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!