El poble de la Costa Brava on viu Íngrid Rubio: "La meva parella és separat i té dos nens"

Íngrid Rubio és morena, hipnòtica i molt bona actriu. Quan va aparèixer per primer cop a les pantalles fent un anunci de sopa la seva presència va quedar fixada en la memòria de molts adolescents. La seva manera de mirar a càmera amb trapelleria sostenint una cullera dient "Vull una sopa". Aquesta actriu catalana amb Goya ara té 51 anys i ha crescut a les pantalles de TV3 des d'aquell mític espot. Als anys 90 va ser la filla de la família Riera, els protagonistes del culebrot Secrets de família. El seu accent barceloní no li va impedir excel·lir en aquest paper de pija gironina que s'enamora d'un professor molt més gran que ella, el Francesc Orella pre-Merlí. A la sèrie del 1995 era filla de Montse Guallar amb qui anys després farien d'amigues a Infidels, una sèrie de TV3 sobre cinc dones que comparteixen piscina i problemes. Corria l'any 2011. Han passat quinze anys per recuperar la Rubio a una altra sèrie de TV3, després d'un petit paper a Cites. És una dona que vol ser mare passats els 50 anys a In vitro.

La sèrie dels dilluns ha estat un èxit, no tan descomunal com la seva predecessora Gènesi, però ha liderat en els sis capítols. Els dos últims van fer un 17,2% i un 15,5% rondant els tres-cents mil espectadors. TV3 l'encerta amb sèries adultes després de sis ficcions juvenils consecutives com Merlí, Les de l'hoquei, Moebius, L'última nit del karaoke, L'acadèmia o Jo mai, mai. Íngrid Rubio ha passat pel divan de TV3: el seient de copilot d'Eloi Vila Al cotxe que no va aprofitar l'onada d'audiència de la sèrie i es va quedar en un 6%. Rubio: "Jo tinc esperit jove però l'edat va passant. La vida et col·loca a llocs amb responsabilitat cap a tu i el teu entorn. M'agrada envoltar-me de gent amb esperit jove, no immadura però persones que tenen un joc canalla dins seu. Fer esport, menjar sa, fer un passeig a la muntanya, omplir-me de verd, llegir, fer un bany al riu. Abans feia submarinisme, ara ja no porto ampolles d'oxigen. Visc a Blanes, tots tenim un poble i el meu és Blanes. La vida m'hi ha portat. Quan tenia 14 anys deia algun dia viuré allí. L'adolescència no la vivia a Barna sinó a Blanes". Una actriu barcelonina, que va fer-se popular fent de gironina, que ha triomfat a Madrid ara torna a l'origen: és blanenca.

Íngrid Rubio recorda l'espot de Sopinstant: "Als de l'anunci de sopes els agradava la meva espontaneïtat. A casa meva tenien el Canal Plus i vèiem molt cinema. I anàvem molt al cine en pantalla gran. Un dia sent una adolescent vaig veure La ardilla roja de Julio Meden i vaig dir jo vull fer això. L'anunci que vaig fer amb 14 el van tornar a emetre quan en tenia 17, vaig fer el càsting per TV3 i em van agafar per Secrets de família. Després vaig fer cinema com un meteorit. Un film de culte LGTBI com Más que amor frenesí o el Goya per Más allá del jardín. Tenia un nòvio australià i vaig fugir a aprendre anglès a Austràlia. I vaig fer teatre. No vivia un allau de popularitat, era tranquil. El cinema és jeràrquic i apassionant. Guanyar-se la vida si ets dona de certa edat és complicat. Som al camí però encara queda. Totes ho hem patit. A mi el que m'ha passat és que pel físic que tinc han trigat molt a oferir-me papers de mare. El primer paper de mare el faig amb 43 anys". Aborda la seva vida privada i sentimental. Al cotxe és EN Blau a TV3: Passen per la casa on va néixer Rubio al carrer Nàpols:

Rubio es despulla i parla d'on vivia, al mateix edifici que Úrsula Corberó, i de com no ha estat mare biològica però ha fet seus els fills del seu actual xicot: "L'amor m'ha arribat tard, una persona amb qui compartir la vida. He tingut bones parelles, m'agrada estimar i créixer, i com pot ser dolorós evolucionar cap a un altre cantó. Vaig créixer a Nàpols/Rosselló, érem veïnes amb l'Úrsula Corberó, a la mateixa escala del carrer Nàpols. Em va costar anar a Madrid i hi vaig viure 19 anys. A tots els catalans ens costa viure-hi. Barcelona encara la sento la meva ciutat. Encara pago el piset a Madrid. Tinc marit, un xicot, i uns nens que ja venien fets. La meva parella és separat i té dos nens. Va ser un dels motius per tornar, per amor. I perquè els meus pares es fan grans i els vull acompanyar. La meva mare està delicada, he activat la Llei de dependència perquè li donin el grau adequat. Vaig tornar per ells i després em vaig enamorar. M'estimo molt el meu país. He treballat a Madrid, Colòmbia, Argentina... però aquí tenim una sanitat que és una meravella. Com han cuidat la meva mare. Que els nostres impostos vagin en el ciutadà ho necessita". Aquella nena de 14 anys volia una sopa i ara als 51 vol justícia social. Ben trobada a casa seva, al carrer Nàpols de l'Eixample, a Blanes, a Catalunya.