Tot i que no se li doni una certa importància, la filosofia diu molt de nosaltres mateixos. Alguns filòsofs no anaven mal encaminats en els seus pensaments. Segur que alguna vegada t'han dit que aquesta parella o aquesta amistat no et convé, però de vegades ens agafem a aquesta persona com un clau ardent sense adonar-nos de la realitat. Plató deia que no havíem de malgastar el nostre temps i energia en persones que no estan preparades perquè poden perpetuar en cicles de desgast i frustració. Canviar una persona que no desitja fer-ho és molt complicat. És el que li va succeir amb Dionís II a Sicília.
Plató va intentar en diverses ocasions portar les seves idees filosòfiques a la pràctica política viatjant a Siracusa, a Sicília, amb la intenció d'educar els seus governants. El primer intent va tenir lloc l'any 387 a.C., quan va intentar influir en Dionisi I. El xoc va ser immediat: la forma autoritària d'exercir el poder i l'estil de vida del tirà eren incompatibles amb els principis del filòsof atenenc. D'aquella experiència només en va sorgir un fruit clar: Dionís, cunyat del governant, va quedar profundament marcat pels ensenyaments de Plató.
Després de la mort de Dionís I, Plató va regressar el 367 a.C. Encoratjat per Dión, va acceptar el repte de formar Dionís II amb l'esperança de convertir-lo en el model de “rei filòsof” que havia teoritzat. Al principi, el jove va mostrar curiositat i certa disposició, però aviat va quedar clar que no estava disposat a renunciar als privilegis ni a sotmetre's a l'exigència personal que implicava el pensament filosòfic. La comoditat, el luxe i l'entorn d'afalacs van acabar pesant més que qualsevol ideal.
Malgrat els senyals evidents de fracàs, Plató va fer un últim viatge el 361 a.C., confiant en la promesa de Dionís II de prendre's seriosament la filosofia. Més tard, el mateix filòsof reconeixeria que el problema no residia en les seves idees, sinó en la manca de voluntat real del governant. Dionís preferia la imatge de savi abans que l'esforç de canviar. Aquesta última temptativa va acabar de forma abrupta i perillosa, obligant Plató a fugir per salvar la vida.
No perdre esforços a canviar una persona que no vol
Com li va succeir a Plató, moltes persones intenten canviar l'altre, però realment no s'adonen que aquesta relació no té més recorregut i que és millor deixar anar que canviar, no són relacions sanes. En la vida de cadascun de nosaltres existeix un “Dionís II”, fins i tot nosaltres mateixos podem ser el Dionís d'una altra persona, ja sigui familiar, amic o parella.
Aquest cicle, assenyala l'article, s'observa en situacions d'addicció, abús emocional, irresponsabilitat financera o infidelitat, on l'esperança que “aquesta vegada serà diferent” s'imposa a la realitat. Segons Plató, només és possible canviar amb motivació interna sostinguda i disposició a la incomoditat del creixement. Es canvia si un vol canviar, no perquè ho diguin els altres.
Darrere d'aquestes relacions insanes es produeix un esgotament emocional amb la repetició de promeses incomplertes. Gastes totes les forces a canviar l'altra persona o a contenir-la
Per a Plató és millor esforçar-se a millorar un mateix que a intentar canviar els altres. Bolcar aquest esforç en nosaltres.