Pilarín Bayés, a l’ull de l’huracà. En plena onada d’aldarulls racials als Estats Units en protesta per la mort del ciutadà afroamericà George Floyd a mans de la policia, la dibuixant catalana s’ha afegit a les mostres de suport a la comunitat negra. I ho ha fet de la millor manera que sap, amb un dibuix que ha publicat a les xarxes socials. Però l’homenatge de l’artista ha acabat aixecant una forta polseguera, fins al punt que s’ha vist obligada a defensar-se públicament.

La vinyeta és la següent. Dos atletes, un de blanc i un de negre, són dalt d’un podi. El noi negre aixeca la mà, victoriós. Ha quedat primer a la competició. A la samarreta  porta estampat el número 44. Tot i que la tipografia li ha jugat una mala passada i alguns en comptes de dos quatres hi veuen l’emblema de les SS, la policia política de l’Alemanya nazi. Un despropòsit que ha generat un munt e reaccions contra ella, des dels que l’acusen de racista fins als que aprofiten per a difamar-la per independentista.

Enmig de la controvèrsia, la Pilarín s’explica. “Únicament he volgut expressar el meu desig d’igualtat al món, em sap greu que algú hagi pogut malinterpretar-ho”, lamentava aquest dimarts a la tarda al seu compte d’Instagram. Paraules que repetia unes hores més tard al programa No ho sé de RAC1: “És un dibuix de l’any 1974, que ens ha semblat que era adient per al dia d’avui, perquè és un podi en què un noi negre es mostra victoriós, però el blanc del segon esglaó està content perquè reconeix que l’altre ho ha fet més bé. El negre porta el número 44 a la samarreta, però algunes persones han entès que hi deia SS. No tindria cap sentit, i si ho miren amb molta atenció veuran que hi diu 44. És un dibuix de fa molts anys, en blanc i negre. Per representar una persona has de donar-li ombra. Potser n’hi he donat massa o els trets eren massa acusats, però és que jo faig caricatures”.

Pilarin Bayes

@pilarinbayes

“La idea era que tots hem de viure com germans, i que matar d’una manera indiscriminada no està bé. Si algú s’ha sentit ofès demano perdó, però mai de la vida he tingut la intenció posar-me contra la comunitat negra dels Estats Units, que tenen una gran tristor”, ha explicat. I és que entre la crítica constructiva i el linxament hi ha una gran diferència.