Regalar llibres és sempre una opció molt recomanable. I no, no és una activitat exclusiva de la diada de Sant Jordi. Obsequiar literatura, cultura i coneixement és intemporal. Va bé en qualsevol moment, enriqueix, allibera, amplia mires. Cert que hi ha moments de l'any que són molt propicis per fer-ho, com ara les festes de Nadal, en les que som a punt de capbussar-nos. I precisament per això portem un suggeriment que no decebrà: la nova novel·la de Pilar Rahola, 'Ocell d'aire i de foc'.
L'escriptora ens endinsa en aquesta nova entrega de les aventures, desventures i vivències iniciades amb la 'Mariona', el títol i personatge amb el que va començar aquesta nissaga. Arrenca fort, traslladant-nos a l'Espanya i la Catalunya fosca del franquisme dels anys 50, en plena dictadura feixista. ""La munió estava exultant. Pletòrica d'orgull patriòtic. I ni les paraules de l'home que presidia el solemne acte aturaven els seus crits d'exaltació. "La antiEspaña fue vencida y derrotada. Pero no está muerta", avisava amb una veu melíflua, que tanmateix ressonava tronadora. I els "arriba España" es barrejaven amb els crits abrandats dels "viva Franco"".
Rahola ens posa en situació: "La nissaga va començar al 1800 amb 'Mariona', va continuar amb 'Rosa de Cendra' a la Setmana Tràgica, després ens va situar als anys 40 a Barcelona, en plena Segona Guerra Mundial, amb "L'espía del Ritz", i ara continua als anys 50 amb "Ocell d'aire i de foc". Una novel·la que està plenament inserida en un règim que es consolida, que porta 20 anys perseguint, empresonant, reprimint i consolidant les seves posicions. En aquest temps en el que Franco inaugura el Valle de los Caídos i d'altres obres que li donen grandesa i li donen glòria, la Via Laietana està plena, farcida, de tota mena d'antifranquistes, de tots els colors, que són agredits, torturats, i molt sovint assassinats". Una època històrica en la que juguen un paper importantíssim els maquis. Gent com "Facerias i molt especialment Quico Sabaté, un dels personatges importants d'aquesta novel·la, que veurem com es passeja i com lluita per les muntanyes de Catalunya i pels carrers de Barcelona. I com, fins el darrer alè, creu que pot fer caure el règim. És la revolució i la repressió, la por i el coratge, és l'opressió i la lluita per la llibertat. La lluita dels maquis, la lluita dels primers militants del PSUC en la clandestinitat, la lluita del catalanisme, la lluita dels primers antifranquistes".
En aquest panorama convuls i d'anhels de llibertat trobem el personatge central, el de la Nina. És la neta de la Merceneta, sobre la que gira la tercera novel·la. "Un personatge que va fugir amb el seu amant, un jueu evadit dels nazis, i del qual no n'havíem sabut res més. La Nina no sap res de la seva àvia però descobreix unes cartes, i a través d'aquesta lectura inicia un profund procés de transformació personal que la portarà a la descoberta, primer de la seva sexualitat i de la seva pròpia emancipació, i després també del compromís polític amb la clandestinitat". De la mà de la Nina passegem "per aquest temps tan abrupte, tan difícil, tan repressor i tan reprimit però alhora amb tanta gent que s'hi juga la pell per la llibertat".
Rahola ens fa dentetes amb aquest nou gir de la seva trama: "És la repressió, però també l'esperança. És la revolta malgrat el dolor i les dificultats, és l'ocell d'aire i de foc. L'ocell que vola en l'aire i que somia horitzons llunyans. I el foc. El foc de la passió. El foc del compromís. El foc de la revolta". No se'n penediran. 'L'ocell d'aire i de foc' és un sí com a una casa de pagès.