L'escriptora i comunicadora Pilar Rahola ha compartit amb els seus lectors de La Vanguardia el seu estat d'ànim durant els últims dies. Unes hores complicades, tristes, plenes de grisor, i a més a més insondables. Rahola assegura que "no respon a res concret, però s’arrelen amb força a l'ànim i t’arrosseguen cap avall". No en dramatitza, només és un parèntesi natural d'algú optimista i enèrgica de mena com ella. Tot i així, estava decaiguda, i no semblava trobar la sortida del laberint. Afortunadament, el destí i la vida li han ofert un regal en forma de trucada esperançadora. Capaç de fer a algú que se sent "colgada sota la runa d’un dia derruït" a desterrar "el desànim, la malenconia i la grisor". 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Bocins del meu article a la Vang. “. Tinc una tristesa solitària, d’aquella mena de foscor que necessita fugir de la gent, i quan m’encalça, jo, que visc rodejada de paraules, necessito silenci.” —— “el món es capgira sobtadament, el desànim esclata en una emoció inesperada i les boires baixes s’esvaeixen tot d’una: “Mamà, estic embarassada”” —— Una nova vida a la família, una nova aventura, una nova esperança. I és cert que falten mesos, que l’atzar juga a daus, que mai no se sap, i que el nen o nena que ha de venir just comença el seu tram. Però ahir, en un dia gris d’aquells que devoren somriures, un bocinet de vida, que just comença a ser, em va xiuxiuejar paraules d’amor a l’orella i, sí..., tot es va il·luminar.”

A post shared by Pilar Rahola. (@pilar_rahola) on

La trucada telefònica era de la seva filla gran, la Sira. A la Pilar li va costar contestar-li. No tenia el cos per a converses telefòniques: "Tinc una ­tristesa solitària, d’aquella mena de foscor que necessita fugir de la gent, i quan m’encalça, jo, que visc rodejada de paraules, necessito silenci". Però, coneixent el tarannà de la Sira, sempre atenta a la seva mare, ho va fer. I la recompensa no va trigar en arribar a les seves oïdes, la seva ment i al seu cor. Un premi de incalculable llum: "Mama, estic embarassada". Un esclat de joia va envair-la. La notícia s'ho valia.

Pilar Rahola rac105

Pilar Rahola feliç - Rac105

"Després de totes les exclamacions de rigor: com, què, quina alegria, un germanet per al Jordi, àvia de nou", la Pilar deixava enrere totes les seves tribulacions personals (algunes molt lletges després de revelar el que va passar amb l'emèrit) i s'ha adonat de la gran veritat de la vida: Viure i gaudir del present (i del futur). "L’única veritat de la vida és la seva finitud i a vegades aquesta idea s’imposa a l'ànim, de manera tirànica i cruel. Així estava, atrapada en un parany, quan el present m’ha sacsejat i m’ha donat un renovat alè". La vida s'obre pas, il·luminant el camí i fent-lo més fàcil, més valuós i més feliç. Felicitats, família.