Pilar Rahola ha escrit des que té ús de raó. Ha publicat desenes de llibres des d'aquell 1983 amb que va debutar en el món de les lletres amb Aquell estiu color de vent. Després, arribarien llibres com Dona alliberada home emprenyat, Catalunya any zero, La màscara del Rei Artur, Rosa de cendra, Mariona o el més recent, S.O.S. Cristians. Obres que han llegit milers de lectors, en català, en castellà i en altres idiomes.
L'escriptora no només ha deixat constància del seu talent en aquests llibres. També ho ha fet des de fa molts anys en diferents articles als principals diaris, com ara a La Vanguardia, on la seva opinió és la més esperada pels lectors. Però també l'han pogut llegir a La Nación argentina o a d'altres mitjans. Rahola escriu en català i en castellà, és el que té no tenir cap problema amb les llengües i estimar les lletres per damunt de tot. Escriu de tot. Especialment d'allò que li passa pel cap, del que veu al seu voltant, de la vida, dels sentiments. I sí, també de política. Però es veu que a segon qui, el que ella pensi, el que ella defensi, el que ella senti sobre Catalunya, Espanya, la monarquia o els polítics, és motiu suficient per voler censurar algun dels seus escrits. I aquest infame comportament és el que s'ha vist aquesta setmana a l'Aragó.
Efe
Anem a pams. Examen de Lengua Castellana y Literatura a l'EBAU (Evaluación para el Acceso a la Universidad) de la Universidad de Zaragoza. La prova té dues opcions. Per l'opció B, l'elecció de la comissió organitzadora va proposar als alumnes un text. De qui? De Pilar Rahola. I la decisió ha provocat polèmica en el món acadèmic, segons informa el Heraldo de Aragón. Explica el citat mitjà que no ha caigut bé que s'escollís un text de Rahola. No ha agradat, entre alguns acadèmics i altres instàncies, que els encarregats de la tria optessin per ella, "una periodista conocida por sus posiciones contra la Monarquía, la Constitución y favorable al secesionismo catalán", en lloc de decantar-se per un text "de una novelista, columnista o periodista aragonesa, ya fuera clásica o moderna, la mayoría de las cuales están consideradas entre las mejores de España". Ara es veu que per avaluar un text en una prova només es pot fer dins uns límits territorials i tenint en compte el sentiment de país que té l'autor.
ACN
Les queixes, abjectes, també tenen a veure amb el contingut del text de Pilar Rahola que havien de comentar els alumnes. "La amistad". Un text escrit el novembre del 2017 després que la família Tous volgués purgar els independentistes de la seva fundació i desempallegar-se de l’Helena Rakòsnik, esposa del president Artur Mas, i la periodista Pilar Rahola perquè la marca de l’osset no disminuís les vendes a Espanya en ple procés sobiranista. Un text on l'escriptora parlava d'amistats, de lleialtats i del que li provoca la traïció d'aquells que creia amics. Tot i el dolor, es llegeixen en l'escrit frases contundents com aquesta: "he tenido la suerte de tener amigos que me aman tal como soy, o a pesar de como soy". Una frase que demostra que els que van voler censurar l'examen de Rahola o no se la van llegir o no la van entendre. Persones que troben un sacrilegi analitzar un text d'ella, malgrat les opinions que pugui tenir.
ACN
Per cert, també s'ha posat en dubte la idoneïtat del text perquè ja va ser utilitzat l'any passat per un alumne de Terol que no va poder-se presentar a la convocatòria ordinària i que va ser examinat a banda. Parafrasejant una altra frase de Rahola que es troba en el text, "la decepción de uno no tiene derecho a borrar la lealtad del resto". Sort que els acadèmics que la van triar van mantenir-se ferms tot i el decebedor comportament de molts altres.