Pocs dies després de conèixer-se la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l’amnistia vinculada al procés, el debat polític i judicial a Espanya s’ha tornat a encendre. La sentència europea, que avala la mesura i descarta que vagi contra els interessos de la Unió, situa ara tota la pressió sobre els tribunals espanyols i el govern de Pedro Sánchez. En aquest context, qui no ha trigat a dir-hi la seva ha estat Pilar Rahola, que en un nou vídeo al seu espai Paraula de Rahola ha fet una lectura contundent del moment polític.
Rahola comença definint així la resolució: "La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea és una fita històrica per al moviment independentista. Cal agrair aquest resultat, cal agrair-lo, d'una banda, a la resiliència i la persistència i al sacrifici personal de Carles Puigdemont. També a l'extraordinària professionalitat de Gonzalo Boye, que va persistir permanentment en posar les directrius per tenir els èxits judicials que hi ha hagut a tot Europa. I després, a tota la resta de l'equip i als represaliats que han mantingut fermes les posicions malgrat una situació que s'ha allargat tant i tant de temps. Per què és una sentència històrica i sobretot extraordinària? Perquè deixa molt clar, rotundament clar, i a més és rotunda en les seves explicacions, que l'amnistia ha estat absolutament avalada i no va en contra dels interessos europeus. Obertament, parla de la independència en el sentit de dir que tampoc faria un dany econòmic en els interessos de la Unió Europea. En conseqüència, envia la pilota a Espanya, però una pilota que ja està absolutament marcada, perquè és evident que el Suprem ja no pot, allò, anar en contra del que ha dit el Tribunal de Justícia de la Unió Europea", comença explicant.
A partir d’aquí, Rahola posa el focus en el paper clau que ha de jugar el Tribunal Constitucional i com s'ha gestionat políticament l'amnistia des del primer moment: "I la qüestió, per tant, aquí és què pensa fer i quan el Tribunal Constitucional. Perquè tenim dos plànols. Un primer pla és la lluita de l'independentisme i molt especialment de l'equip de Carles Puigdemont, per persistir en tenir un èxit jurídic en favor de tot el procés i en favor i en contra de la repressió que van patir tantes i tantes persones. Però després hi ha hagut la gestió de l'amnistia i aquesta és una gestió que cal explicar-la bé. D'una banda, va ser fruit d'un pacte, d'un acord d'investidura. Pedro Sánchez estava en contra de l'amnistia. El senyor Salvador Illa, que ara es posa medalles, va pronunciar-se en contra de l'amnistia, com s'havia pronunciat en contra del 155, etcètera. Però com que volia Pedro Sánchez ser president, Junts va deixar molt clar que o hi havia l'amnistia, i no només per ells, sinó per tots els represaliats, incloent-hi els CDRs. Per això va haver-hi un primer no de Junts, perquè els CDRs quedaven exclosos. També aquí la persistència, la resiliència, la professionalitat de Boye i companyia va fer que també ells puguin ser amnistiats"
Però, segons Rahola, a partir d’aquell moment s’obre una etapa marcada pels retards i les decisions polítiques: "I en un moment determinat hi ha un acord. Però a partir d’aquí el PSOE comença a fer llum de gas a Junts. I tot i que havien d’aprovar l’amnistia al Constitucional immediatament, després van dir que seria al juny, que seria al setembre, que seria al desembre, que seria al març de l’any següent. Van anar jugant amb els tempos. I una vegada ja es va aprovar l'amnistia, quan el Tribunal Suprem va fer de Tribunal Suprem, que ja ens el coneixem, i va dir que no aixecava l'ordre de detenció i que, per tant, continuava la situació pràcticament igual, en aquell moment el Constitucional podia fer dues coses". Pilar Rahola les explica detalladament. D'una banda, narra: "Una era dir: "Escolti'm, això està avalat i, per tant, vostès han d'aixecar l'ordre que s'ha d'aplicar l'amnistia". O l'altra, esperar a les prejudicials que l'Audiència Nacional i que el Tribunal de Comptes van enviar a Europa justament per guanyar temps. Però què va fer el senyor Conde Pumpido? Ens ho hauria d'explicar això el senyor Zapatero, que es reunia amb ell a l'hotel Santo Mauro, eh... "
Pilar Rahola també pregunta directament al senyor Conde Pumpido per què no va actuar abans: "Si vostè tenia dubtes que fos constitucional, per què no feia abans d'avalar-la una prejudicial a Europa? No la va fer, la va avalar. Si estava avalada, a què havia d'esperar? És a dir que crec que podem dir obertament que tenim la sospita molt raonada que el PSOE no tenia interès en que Puigdemont vingués massa aviat, que volien donar-li temps a Illa per controlar Catalunya, que a més no volia gestionar l'arribada de Puigdemont i que va anar guanyant i guanyant i guanyant temps a través del Constitucional". Amb la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja sobre la taula, Rahola considera que el marge s’ha acabat: "Ara hem arribat al punt en el qual el TJUE ha dit: 'Senyors, s’ha acabat'. Però torna a ser la pilota, com diu Puigdemont, la pilota ara ve al Bernabéu". I planteja els possibles escenaris, tot i mostrar-se escèptica: "Podria ser que el Suprem digués: "Acato completament la llei, demà passat vostè ja pot venir". No ho farà, molt probablement".
Finalment, torna a carregar contra el Constitucional: "Per què ha de decidir tan tard? Com és possible que estigui jugant amb la vida de centenars de persones que estan pendents d’aquest tema i molt especialment d’una persona que fa nou anys que està a l’exili i se'n van de vacances i diuen que a la tardor, cap a l'octubre, uns mesos més. Què passa, senyor Conde-Pumpido, que els àngels necessiten encara més temps per anar-ho gestionant tot o per intentar pressionar Junts? Perquè d'això es tracta. Aquesta és la denúncia. En tot cas, l'independentisme tenia raó. I el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, com en tantes altres vegades, ens ha donat la raó. Ara queda la lluita per acabar d'aplicar l'amnistia a tots i el retorn del president Puigdemont. Queda, i estem en l'obligació d'exigir-ho. I després, començar a gestionar el dia després, perquè hi ha molt a fer, però escoltin, per la independència i per Catalunya, tot és possible"