Pilar Rahola no té cap mena de dubte: "La solució dels presos polítics no passa per l'indult, sinó per l'amnistia". Amb aquesta certesa enceta l'escriptora el Paraula de Rahola d'aquest dimecres. Certesa i convenciment que tornem a ser davant d'un nou exemple "d'aquesta Espanya forçada, amb aquesta democràcia de tan baixa qualitat que ni tan sols permeten debatre". Debatre què? La possibilitat d'amnistia. Sigui com sigui, veure'ls en llibertat i "abraçant les seves famílies, sortint d'aquest infern que significa la presó, és una cosa de la qual se n'alegraran totes les bones persones". Però Rahola sap com va la cosa, "i a la que Sánchez ha comentat que li podria semblar una bona mesura, tots els poders fàctics i repressors de l'estat s'han posat en marxa: ja tenim el Suprem en contra, el senyor Lesmes, a través del CGPJ, en contra". Rahola es pregunta què hi ha darrere d'això: "Primer, una idea fonamental: les sentències del Suprem mai no van ser de justícia, van ser de repressió, i volen mantenir-ho, la idea de qui s'atreveix amb Espanya, 'lo paga, claudicando', per això no volen l'indult". També diuen que no hi ha penediment: "Què volen vostès? Que els presos es posin de genolls i diguin  'Viva España, no lo voy a hacer'?". I esclata: "Ridículs! Impresentables! Volen capar el pensament, volen destruir els ideals de la gent! Inquisició espanyola!". I envia un recordatori sobre aquells que estan en contra de l'indult: "Tenen l'aval de la Casa Reial. La Zarzuela també vol que es podreixin a la presó. Els Lesmes i Marchenas ho saben perfectament. Això és discurs 3 d'octubre". Tampoc s'han lliurat els "servils, domesticats i ensinistrats de Catalunya que callen i atorguen. On són els sindicats? I alguns poders mediàtics catalaníssims? Hi ha una maldat i prepotència espanyola amb voluntat de fer mal als líders independentistes. I davant d'això hi ha el silenci dels poders empresarials, mediàtics i sindicals catalans". Rahola, més imprescindible que mai: