24 d'agost del 2021. Repetim, 24 d'agost del 2021. 67 anys, 7 mesos i 23 dies després que un personatge funest, nociu, vomitiu, assassí i despietat com el general Millán Astray morís, a Madrid han decidit homenatjar-lo a la seva manera i tornar a mantenir viu el seu record, si és que alguna vegada havia mort, que ho dubtem, el que representa algú com el fundador de la Legión.
Com? Tornant a penjar una placa en un carrer de la capital espanyola després que la dreta reaccionària posés el crit al cel perquè Manuela Carmena va retirar el seu nom i hi va posar en el seu lloc el de la mestra Justa Freire, una pedagoga que després de la Guerra Civil va ser engarjolada després de sotmetre's a un consell de guerra i va passar dos anys a la presó de Ventas. La presentadora Elisenda Roca, com qualsevol amb dos dit de raó, al·lucinava i es preguntava "Decidme que no es verdad". Però sí, sí, Elisenda, es verdad. I tant que es verdad. Això és Espanya.
Indignació per part de tothom menys, evidentment, de Vox, el PP i Cs, cofois i orgullosos que es torni a lluir una placa immunda com aquesta en un carrer on ja sabem segur que no trepitjarem en la nostra vida el dia que tornem a Madrid. Veuen la foto? Els únics que s'hi van acostar van ser els operaris que procedien al canvi de nom. Però a banda d'aquests homes amb l'armilla reflectant, no s'hi veu ningú amb camisa verda i unes lletres que hi posi Guardia Civil. Només faltaria.
La Benemérita ni està ni se l'espera al carrer General Millán Astray de Madrid. Sí, en canvi, han tingut la molèstia de dirigir-se a un altre punt on els hi feia nosa una pintada en una paret. On? A Cadaqués.
Abans de l'any 2017, l'Assemblea Nacional i el CDR de Cadaqués, amb la col·laboració de gent de la Catalunya Nord, va commoure amb unes pintades que van fer en un dels emblemàtics revolts que hi ha a la carretera abans d'arribar a un dels pobles, no ja més bonics de Catalunya, sinó de tot el món sencer. Un cartell on s'hi llegia un missatge molt concret dirigit als repressors espanyols i als seus poders fàctics: "Mos volen enterrar, però no saben que som llavors". Pilar Rahola i la resta de veïns i visitants d'aquell racó màgic, se'l trobaven a l'arribar o en marxar del poble.
Fa uns dies, un grup de brètols els va esborrar. Però quan ells hi van, a Cadaqués hi tornen, i els van tornar a pintar. Els intolerants van tornar-los a esborrar. I poc després, les pintades van tornar a aparèixer. I així, fins a quatre vegades que els de Cadaqués han pintat i refet el gran mural d’independència. Però avui la cosa ha anat més enllà: els han enviat la Guàrdia Civil i els han identificat. Aquí sí que s'han desplaçat. Per una pintada en favor de la independència....
Tot i així, pensen tornar, per moltes visites que els hi facin les forces de seguretat. I, només faltaria, pensen seguir pintant el mural. Pilar Rahola, però, al·lucina amb la nova demostració de com la Guàrdia Civil no se n'amaga de fer el paperot allà on es respiri qualsevol fet que tingui a veure amb la independència de Catalunya. "Quins collons!", exclama, consultada per En Blau, però convençuda que "tornaran a fer la pintada, tossuts i resilents".
Qui no té feina, el gat pentina. I a Cadaqués, la Guàrdia Civil es veu que té molt de temps per pentinar qualsevol gest que tingui a veure amb un país independent.
Doncs ja poden anar agafant moltes provisions de crema solar per no cremar-se el clatell de les vegades que hauran de tornar a aquest revolt a justificar el seu sou. Perquè les pintades tornaran. I tant que tornaran. És clar que si els membres de la Benemérita tenen calor per anar tants cops a identificar els que fan les pintades, sempre poden anar al carrer General Millán Astray de Madrid. Allà hi toca l'ombra. L'ombra d'un feixisme que mai ha marxat.