Pilar Rahola comença el seu Paraula de Rahola d'aquest divendres 27 de maig amb una pregunta: "Recorden la famosa 'jugada mestra' que a bombo i plateret va mostrar el diputat Gabriel Rufián per justificar l'aprovació dels pressupostos del PSOE malgrat les múltiples vegades que Pedro Sánchez va fer tururut, pa amb oli, a qualsevol promesa o acord, incloent la famosa taula de diàleg?". Una pregunta amb tot el sarcasme del món. No només això, segons l'escriptora, el president espanyol s'ha anat dedicant "a enganyar, enganyar i enganyar els catalans, però molt específicament, ha anat enganyant i enganyant i enganyant a Esquerra Republicana que tanmateix, sempre li dona suport. Tanmateix, era una juga mestra: teníem català a Netflix! Ho recorden? I això valia uns pressupostos generals de l'estat, salvar-li el coll a Pedro Sánchez". Amb tot plegat, Rahola, s'adreça als seus seguidors per dir-los-hi "com ha quedat la cosa. 'Et votarem els pressupostos si ens arregles aquest tema del català a la llei audiovisual'... A veure com ha quedat?: es tractava de la directiva de serveis de comunicació audiovisual que s'havia fet a la Unió Europea el 2018. El primer que sabem és que la transposició de la llei europea a l'espanyola ha trigat quatre anys. En aquesta llei es deia, entre d'altres coses, que calia la protecció d'una llengua concreta i que es consideraria una raó imperiosa d'interès general. Semblava doncs, que hi haurà una certa protecció del català, el basc i el gallec. I això ja no és exactament així perquè resulta que ja no hi ha les majors, les grans productores de producció audiovisual, Netflix i companyia, estan exempts".
No acaba aquí la cosa. Rahola recorda que "es plantejava, i aquest era l'acord, un reglament sancionador clar, específic i absolutament detallat perquè les grans majors no poguessin escapar-se de la llei pagant una multeta de no res. Això? Desaparegut. Es parlava de productores independents que són les que havien de treure el tall més gran, econòmicament parlant. Però l'esmena que ha pactat el PSOE, amb PP i Ciutadans, i sense l'acord de bascos, catalans i gallecs i sense l'acord d'Esquerra Republicana, modifica la definició de productora independent, tachán!, perquè aleshores poden entrar Atresmedia i Mediaset. O sigui que una productora que ha fet la pel·lícula independent d''Alcarràs' és el mateix que Mediaset o Atresmedia. De manera que els diners cal donar-los a aquestes productores 'independents', que vol dir aquestes grans productores de televisió, i pel·lícules com 'Alcarràs' no hi haurà manera de fer-les perquè no hi haurà diners".
Rahola continua recordant que també es plantejava que "aquelles comunitats que tenen un òrgan regulador, una autoritat en temes audiovisuals, òbviament el seu parer fos important. En el cas de Catalunya, reconèixer l'autoritat catalana del Consell de l'Audiovisual... Desaparegut! No se li reconeix cap mena d'autoritat". Per no parlar de la contribució d'uns 15 milions que s'havia dit pel català, basc o gallec en diferents produccions, "però resulta que han d'estar majoritàriament establertes a Madrid, què bonic", diu amb ironia. "També es parlava de les contribucions a les televisions públiques, però en aquest cas la llei és absolutament i meridianament clara: tot el diner que anirà a la televisió pública anirà només i exclusivament a la corporació de ràdio i televisió espanyola. Per tant, TV3, o la televisió galega o la basca... tururut, pa amb oli". Amb tot plegat, Rahola és clara i directa amb Gabriel Rufián: "La pregunta és directa: senyor Rufián, ens pot explicar la jugada mestra? Ens pot dir en quin moment d'aquesta jugada mestra han decidit que els poden afaitar, treure la cabellera, la barba, els pèls dels braços i l'esquena o donar-los-hi dos clatellots i a sobre somriure? En quin moment han decidit vostès que val tot? Perquè el problema és que li van venent al poble de Catalunya la idea que fan grans negociacions i no n'hem vist ni una. La capacitat negociadora d'Esquerra Republicana amb el PSOE, si més no, durant aquesta etapa, és nul·la. La presa de pèl és majúscula. La sensació d'estafa al poble català és brutal i tot passa en temes tan fonamentals com la llengua o la identitat". Rahola acaba preguntant, "fins quan ERC permeteu que el PSOE abusi de la vostra paciència? No només el PSOE abusa de la paciència d'ERC... vostè, ERC, també comencen a abusar de la paciència de tots els catalans. Jugada mestra? Vergonya":