El rei Felip li ha aplanat el camí a Alberto Núñez-Feijóo cap a la presidència del govern espanyol. El monarca l'ha designat com a candidat a la investidura, i el rellotge ha començat a córrer. El 26 i 27 de setembre se celebraran els plens decisius al Congrés dels Diputats, té més d'un mes per preparar-se… i aconseguir els vots que li manquen. 4, segons els càlculs. Tenen els de VOX, UPN i Coalició Canària. La resta és molt més difús. I per això comença una subhasta a tots els nivells: des de trànsfugues, especialitat de la casa, a acords in extremis amb socis sorprenents.
Per exemple? El PNB. Els nacionalistes bascos han repetit durant tot l'estiu que Feijóo ja pot oblidar-se dels seus vots, que no pactaran res amb els socis dels ultres. Per això Abascal i la seva colla en descomposició s'han fet a un costat, assegurant que no entraran en un executiu conjunt. Tanmateix, el PNB no són pas xitxarel·los. Colar-los un gol en una negociació no és gens fàcil. Històricament, han sabut esprémer al màxim la seva força, i podria passar exactament el mateix en aquesta ocasió. Pilar Rahola ho planteja en un nou vídeo, oferint una teoria gens desgavellada. Un pacte que afectaria Catalunya i l'independentisme, que pensa en el debat de l'amnistia… però que podria quedar-se amb les ganes.
Sobre l'amnistia, l'escriptora planteja que "és evident que és el gran debat al voltant de la investidura. I no en els termes que sembla que planteja Esquerra, que serien com en termes finalistes, "ja tenim investidura i s'acaba tot", com deia la senyora Marta Rovira; sinó en els termes que planteja el president Puigdemont, que és d'inici. És a dir: "Escolti'm, si el que volen és negociar amb nosaltres, no podem asseure a la taula si a més a més ens volen empresonar i reprimir. Per poder debatre la investidura, els socialistes han d'entendre que primer han de treure de l'equació judicial tot el conflicte català i posar-lo en l'equació política". Vaja, que "l'amnistia la plantejaran com a bona voluntat per negociar la investidura. I la investidura s'haurà de negociar després". D'acord, la tenim sobre la taula i seria un canvi de paradigma brutal, però "hem d'arribar-hi primer. Jo baixaria el fre de l'emoció i tal vegada de l'eufòria". Sí, perquè "el tema de Feijóo no està tan verd ni és tan difícil com podria semblar".
Opcions peperes per aconseguir La Moncloa? Les esmentades: "A Espanya aquestes coses passen, i no passa res: podríem tenir un tamayazo, és a dir, quatre patriotes espanyols progres de la banda socialista que dirien "para salvar a España cedeixo el meu vot a Feijóo perquè crec que és l'opció"". Rahola pensa que "4 són masses per comprar-los o seduir-los, i seria una certa hecatombe d'enorme complicació per explicar. Ara, no és descartable, perquè ja ha passat, aquí hi ha hagut un tamayazo. I recordin vostès què va passar després? Res". Posteriorment, hi ha la quimera del pacte amb els socialistes "que a hores d'ara, amb la posició de Pedro Sánchez i de Zapatero, no sembla de cap manera possible". Final de camí? No, ni de bon tros. Entra el PNB a escena.
📹 @AITOR_ESTEBAN: "Ez dugu #izendapen batean parte hartuko Voxen eskutik". pic.twitter.com/u2rAljtzmF
— EAJ-PNV Kongresua (@EAJPNV_Congreso) August 23, 2023
La jugada és descomunal: "El PNB té una llarga tradició de pactar amb uns o altres i sempre aconseguir grans coses per al País Basc, de manera que per aquí no hi ha escrúpols. Segona, sempre poden vendre als seus que gràcies a ells Vox no estarà al govern. En tot cas, seria com el PP votant a Collboni. No estàs al govern, però jo faig que tu siguis alcalde. Per tant, la justificació de poder dir "escolti, nosaltres l'hem fet president, però aquests han quedat fora" la tenen, però és que calia més. És que si a les gorges pregones de Madrid no estan equivocant-se, els poden oferir la gestió dels aeroports, poca broma els aeroports; la gestió dels ferrocarrils (la guerra eterna de Rodalies nostra), la gestió real, no només d'allò d'haver de patir i no tenir els calerons, tota ella; l'arribada amb data precisa i tancada del TGV, també poca broma; i la gestió de la Seguretat Social". Sumin tot això i què tenim?: "El País Basc és un estat: concert econòmic, Seguretat Social, els aeroports i els trens, els transports"
La Pilar se sincera: "Veig difícil que diguin que no, o no veig improbable que diguin que sí, perquè al capdavall estem parlant d'una avançada, d'un pas endavant en el País Basc tan espectacular, que descartar perquè ara diuen que no... Falta un mes, estaran un mes negociant, descartar que el PNB finalment no digui "puc justificar aquest vot, perquè els guanys per al País Basc són tan importants que no he de tirar enrere". I si això passa, Feijóo és president". Considera la maniobra molt grossa però factible, perquè hi ha un altre element: Bildu. Els abertzales li han pispat la cartera del lideratge a les urnes, i "el PNB pot tenir por de Bildu". Amb aquest pacte li prendrien la davantera, recuperarien el control de la negociació.
Rahola no dona per descartada la possible investidura de Feijóo. "Tenen tres opcions, intentaran les tres i la darrera, la del PNB. Jo, personalment, estimats amics del PNB, la vaig factible. No em sorprendria que finalment acceptéssiu, òbviament amb grans resultats". Crida a la calma, "el debat sobiranista és molt important, però encara no hi som. Encara falta".