Els darrers i intensos dies al Govern han deixat tothom pessigant-se de com és possible que dues formacions com Junts i ERC hagin pogut arribar al punt on es troben actualment. I el que encara ens queda. Què ha passat en les dues formacions i sobretot, en la seva relació al Parlament, perquè la situació sigui irrespirable? Que si qüestions de confiances, que si destitucions de vicepresidents, que si preguntes als militants per si continuen formant Govern... Una situació que Jordi Basté va definir com de "la guerra de Successió. No s'aguanten, amb tots els matisos que vulgueu. Parles amb els uns i et destrossen els altres. Parles amb els altres i et trinxen els uns. En política es pot fer de tot menys el ridícul. El problema és que a tot el país i, especialment, als qui van votar l'1 d'Octubre avui els cau la cara de vergonya. D'un 1 d'Octubre del 2017 que va ser indòmit a un del 2022 que està sent un vòmit".
I ara, qui ha fet una anàlisi crítica de com s'ha arribat, i de quins errors s'han comès "per arribar al desgavell que estem en aquests moments", ha estat Pilar Rahola. En el seu vídeo d'aquest dimarts al seu canal de YouTube, Paraula de Rahola, l'escriptora matisa, però que abans d'entrar en matèria cal posar damunt la taula tres fets que són incontestables: "El primer, i d'això ve tot, és que ERC ha incomplert tots els acords fonamentals vinculats al tema independentista que van garantir al debat d'investidura. Potser han de dir-ho amb tota claredat, que el president Aragonès no seria president si en aquell moment no hagués acceptat aquells acords que parlaven d'un front comú a Europa, d'avançar i coordinar-se amb el Consell per la República, que qualsevol taula de negociació inclouria el conflicte català i l'autodeterminació... Quan un partit governa en coalició, hauria de respectar una mica a l'aliat i recordar que no es pot anar amb prepotència si no es té majoria absoluta".
Segon fet incontestable que apunta Rahola: "ERC, des d'aquell minut, va decidir que li incomodava tenir Junts al Govern, que un cop ja tenia la presidència calia trobar la manera de fer-los fora. De fet, han estat tantes i tantes les humiliacions d'Esquerra a Junts que el que és increïble és que s'hagi arribat fins aquí. Això sí, que no semblés que eren ells els que expulsaven, perquè 'no quedava bé' perquè semblava un trencament de la unitat". Pilar Rahola continua de manera rotunda exposant tot el que al seu parer ha passat per arribar al punt on som ara: "El tercer, que sembla evident, és que hi havia moltes possibilitats de no arribar a aquest moment de crisi si Esquerra hagués volgut. Aquella brama que diu amb rotunditat que qui no volia que hi hagués un acord era Oriol Junqueras, i que va pressionar pel cessament de Puigneró, sembla més que clar. I en tot cas hi havia maneres i fórmules per revisar els acords".
Segons Rahola, aquests tres arguments "li donen molt la raó a Junts", però Rahola també repassa "els errors que va cometre Junts per arribar a aquest moment de desgavell en el qual té l'ànima partida entre sortir o quedar-se". El primer: "Si es decidia anar fort i anunciar la possibilitat d'una qüestió de confiança, calia tenir una idea clara de partit. Hi havia indefinició, cosa extremadament delicada i amb riscos, com s'ha vist". El segon error que els hi atribueix, "aquest és fundacional, és que no entenc aquests tics assemblearis 'cupaires', no crec que la decisió de sortir d'un govern hagi de ser assemblearia. Ho han de fer els dirigents. Ara sotmetre a la militància si sortir o quedar-se al Govern és agosarada i poc política".
I el tercer gran error?: "Que no han sabut com gestionar-ho. La patata calenta és enorme. Si Junts se'n va del Govern, òbviament perd bous i esquelles, perd el poder, no en el sentit malvat del terme, sinó per la feina que es fa. A més de recordar que a l'oposició fa molt de fred. Tot i que guanyaria coherència. D'altra banda, quedar-se és empassar-se gripaus enormes, indigeribles, perquè la humiliació és enorme. En qualsevol govern del món, després de cessar-te un vicepresident de la manera més ignominiosa, probablement no pots quedar-t'hi, i si et quedes has de fer molts malabarismes". Una Rahola que té clar, per rematar la seva anàlisi, que "Esquerra ha jugat brut i és molt difícil que es refacin les confiances en molts anys":