Pilar Rahola dona les 3 claus per entendre el 12-M amb Puigdemont possible candidat

El 12 de maig està a tocar. Un avançament electoral de nou mesos, atès que les eleccions havien de ser a tot estirar el febrer de 2025. El president Aragonès ha volgut avançar-les perquè no té pressupostos, com no n'han tingut molts altres presidents que els han prorrogat, i tothom ha llegit que la jugada té a veure amb el calendari i Carles Puigdemont. La Llei d'Amnistia no serà aprovada durant la campanya electoral, ni per la jornada electoral però potser estarà en vigor quan se celebri el debat d'investidura al Parlament. La gran pregunta és si Puigdemont encapçalarà la llista electoral de Junts i es presentarà a Catalunya quan se celebri el debat d'investidura. Pot fins i tot venir abans, sense la llei aprovada, i, com deia ahir l'editorial d'El Nacional, córrer el risc de passar un temps a la presó forçant així l'aplicació de la llei d'amnistia. Els dies que venen passaran coses i és essencial per entendre-les l'anàlisi de veus autoritzades com la de Pilar Rahola. A la periodista i escriptora la convocatòria electoral l'ha enxampat fora de Catalunya, a Israel. Ha visitat el recinte del Festival Nova al desert, prop de la frontera amb Gaza, on van morir assassinades 364 persones pels atacs terroristes de Hamás. Rahola també ha visitat els kibutz i ha parlat amb familiars de segrestats. Des de l'altra punta del Mediterrani, mentre a Catalunya es convocaven eleccions, ha fet un vídeo-anàlisi pel seu canal de Youtube, Paraula de Rahola. Vídeo:

Pilar Rahola dona les tres claus per entendre l'avançament electoral i el paper com a possible candidat de Carles Puigdemont: "I ara què? Ara exactament què passarà? Una vegada s'han convocat eleccions al Parlament de Catalunya, si les coses van bé, el president Puigdemont es presentarà a les eleccions. S'ha d'acabar de decidir, ell ho dirà en els propers dies. L'amnistia ja estarà aprovada, però encara no estarà en vigor, per tant hi hauria uns riscos. Però ell ha deixat clar que pensa ser-hi en el moment de la investidura d'un nou president. En conseqüència, les possibilitats que el president Puigdemont estigui en aquestes eleccions com a candidat són altíssimes. Hi posem prevenció fins que ell digui finalment si això és així i acabi de tancar la decisió. Estaríem davant de la possibilitat que el president legítim, que ha estat sis anys a l'exili, pogués ser candidat a la presidència de la Generalitat. A l'espera de tancar-se aquesta decisió i de saber si finalment acaba passant, la segona cosa que cal dir és que això, òbviament, tindria uns riscos calculats, controlats, però evidents, que si el president finalment decidís ser-ne el candidat, hauria d'assumir i voldria assumir. Aquesta és la decisió que s'ha d'acabar de tancar i de prendre. Però l'amnistia ja estarà aprovada, faltarà poc perquè estigui aplicant-se, veurem les mesures cautelars com queden".

Aquesta fotografia, Carles Puigdemont al Parlament com a candidat a nou president de la Generalitat, fa tremolar tota l'oposició i tots dos governs. Rahola segueix: "Estem parlant d'una persona que porta sis anys amb risc en l'exili, que ha mantingut les posicions i gràcies a això estem on estem. La segona conclusió important d'aquesta situació és que si el president Puigdemont s'acaba presentant a les eleccions com a candidat, aquestes eleccions seran un plebiscit. Ja no seran unes autonòmiques per bé que Salvador Illa les vulgui plantejar com a tals, o el mateix Pere Aragonès, que ha actuat com un president autonòmic i, per cert, de no massa alçada. Però si el president a l'exili torna i el president a l'exili vol ser-ne el candidat, estem parlant d'un plebiscit, una remuntada, una reaixecada, un sacseig del procés independentista. La tercera cosa és que això òbviament afecta Pedro Sánchez, que és evident que ha coordinat aquest calendari amb Pere Aragonès. L'han coordinat justament perquè l'amnistia serà aplicada dies després de les eleccions i és evident que el que més por els fa és que Puigdemont sigui el candidat i que torni. En conseqüència, estem parlant de dos, en el fons de dos perdedors, tant Aragonès com Sánchez, que s'han coordinat agendes per impedir que Puigdemont torni. Però probablement no ho aconseguiran evitar. Sánchez necessita que Salvador Illa remunti, se'n surti, però Illa és una persona que està en tot l'escàndol Koldo, que no sabem si la bomba de temps que l'afecta a ell petarà o no petarà A més es presenta per un partit, el PSC-PSOE, que ve d'un govern que està sent molt contestat en molts sentits,  amb una situació de corrupció arran del cas Koldo, que és un autèntic cas Roldá".

Rahola remata la triple anàlisi Puigdemont, Aragonès i Illa: "Si les eleccions acaben sent no autonòmiques sinó un plebiscit, veurem com li va a Illa. I veurem a Aragonès com intenta defensar una legislatura fallida que només ha tingut, l'únic sentit que ha tingut és el poder pel poder. No hi ha hagut projecte de país, no hi ha hagut valentia, no hi ha hagut coratge, no hi ha hagut capacitat de crear sinergies ni aliances. És un autèntic fracàs de Govern. Aquí es mesuraran moltes coses. Seran unes eleccions molt interessants i no seran en clau autonòmica, seran en clau de plebiscit". Venen dos mesos apassionants i si sabem llegir què diu Rahola, passaran coses.