El Govern viu uns dies (setmanes, fins i tot, mesos) convulsos i on els punyals van que volen. Crisi en tota regla, amb qüestions de confiança, destitucions de vicepresidents, preguntes als militants per si continuen formant Govern... veurem què passa i si el divorci ERC-Junts és definitiu. Fa un parell de dies, Pilar Rahola va ser molt contundent en un vídeo al seu canal de YouTube, Paraula de Rahola, on pentinava els uns i els altres, tot i que té clar que ""Esquerra ha jugat brut i és molt difícil que es refacin les confiances en molts anys". Aquest dijous, l'escriptora ha tornat a abordar la qüestió per manifestar una certesa que té: "Hi ha algunes coses que han consolidat tendències i han clarificat molt la situació". Quines? La primera, "contrastada i incontestable", és que "tots els mitjans de comunicació, amb molt poques excepcions, i són excepcions digitals, estan obsessionats en atacar i perseguir el president Puigdemont i en menystenir tots aquells que tinguin posicions properes a Puigdemont, i en conseqüència, a atacar Junts".
"Junts, en aquest moment, no té amics als mitjans de comunicació, això sembla bastant evident", remarca Rahola, "si incorporem a més a més la actitud que té, també molt menyspreativa, la mateixa TV3. És un tots contra Junts, i dins d'aquest Junts, salven una miqueta els que es volen quedar al Govern, que sembla que són 'més bons', o més convergents o menys puigdemontistes... o menys independentistes". Dins d'aquest paquet on sembla que tot el que faci Junts és dolent, segons Rahola, "constato una cosa que em sembla surrealista: l'intens debat dins de Junts sobre si cal o no mantenir-se en el Govern, que en qualsevol país democràtic de força cultura de partits, com el món anglosaxó, seria un debat vibrant, que tothom aplaudiria, perquè voldria dir que a Junts, o un partit concret, no hi ha mesells o xais que van seguint les ordres del capo màxim, allò de 'si et mous, no surts a la foto', això que hauria de ser una virtut democràtica, toooota la premsa ho considera baralla interna, crisi interna, amb els d'Esquerra sucant-hi pa tot el dia".
Rahola al·lucina amb que "la brama que hi ha a tot arreu és que el món de Junts és un món barallat, dividit i gairebé a punt per un cataclisme. Jo vaig viure en primera línia els debats entre Obama i Hillary Clinton i ningú als Estats Units deia que el partit es trencava a bocins per les dues posicions confrontades. Perquè allà es considera que els líders polítics dels partits no són ximples o gent amb consignes que van repetint com lloros, sinó personalitats amb una opinió pròpia". Rahola té clar que "això és el que està passant a Junts, i això és cultura democràtica. El que estic veient i visualitzant, com a ciutadana, és que aquest no és un partit 'ramat', un politburó en el qual tots voten a l'estil Corea del Nord. És un partit o un moviment, que té personalitats fortes, definides i que expressen l'opinió. Això no vol dir trencadissa de res, sinó maduresa democràtica, força dialèctica... Però la premsa tota, crisi, baralla...". L'escriptora està "una mica cansada d'aquesta mentalitat, en el fons franquista que considera que les consignes han d'estar per damunt de les idees i els debats. I ho dic jo, que crec que no s'hauria d'haver consultat a les bases, però sí que aplaudeixo la vivacitat i el sentit democràtic que es produeix". Rahola, farta d'aquest "pim-pam-pum de tots els mitjans, amb poques excepcions, només constata que Puigdemont i Junts continua fent molta por, fins i tot pels que pensen que estan ja en ple declivi i també constata que aquí no hi ha cultura de debat democràtic a l'interior dels partits... 'quién se mueve no sale en la foto'. Aplaudeixo que a Junts es mogui tothom":