Pilar Rahola, contundent, un any de S. Illa: com convertir Catalunya en una regió espanyola

Tal dia com avui, el 8 d'agost del 2024, fa un any del retorn de Carles Puigdemont a Catalunya. Després d'anys sense trepitjar les terres catalanes, Puigdemont va tornar i va fer un discurs a l'Arc de Triomf i, un cop acabat, va esfumar-se sense que els Mossos el trobessin ni el poguessin detenir tot i l'operació 'Gàbia' que s'havia organitzat. Set minuts d'una aparició i una intervenció èpica i unes 24 hores posteriors plenes de neguit i incertesa que van quedar gravades per a la història de Catalunya. Tres-cents seixanta-cinc dies després en què Salvador Illa va ser investit com a president de la Generalitat, Pilar Rahola, al seu canal de YouTube, recorda la seva actuació en el seu Paraula de Rahola. Aquí el vídeo:

En primer lloc, Pilar Rahola recorda l'arribada i l'aparició de Carles Puigdemont a Barcelona: "Avui fa un any. Fa un any, per una banda, del retorn del president Carles Puigdemont a Catalunya, a Catalunya Sud, a complir la promesa que va fer d'aquell dia de la investidura, ell seria el país. No va poder arribar al Parlament per culpa de l'operatiu policial, que no li va permetre, el volien detenir fins i tot abans d'entrar al Parlament, cosa que no tenia cap sentit. Però ell va venir, va complir i se'n va anar. Cosa a la qual va posar en evidència l'anomalia que en aquests moments fa ja un any hi ha un procés d'autèntic colpisme judicial per part del Suprem que es nega a complir la llei d'amnistia que ja no només està aprovada parlamentàriament sinó que a més a més està validada constitucionalment" 

Després de recordar aquesta primera efemèride, Pilar Rahola analitza el primer any de Salvador Illa com a president: "També fa un any de la investidura del president Salvador Illa. I aquesta sí que no és una efemèride en color, en positiu, és una efemèride molt negra. I ho és perquè exactament fa un any ha començat un procés de desnacionalització, un procés projectat, pensat estructurat i amb forta estratègia i amb molt diner públic, dedicat exclusivament a espanyolitzar Catalunya, a convertir Catalunya en una regió peculiar, que té dialecte que és coros i danses d'Espanya, però que no és una nació. Òbviament, Salvador Illa va ser investit gràcies als vots d'un partit que fins aquell moment havia format part de l'àmbit del front independentista i que és Esquerra Republicana. Però ja feia temps que Esquerra Republicana havia derivat cap a altres interessos. Havia canviat l'eix nacional per l'eix ideològic li preocupen més les reunionetes en comuns i els seus pactes amb el PSC o amb el PSOE és dir, la derivada ideològica que no pas la qüestió nacional" 

Pilar Rahola també menciona la situació d'Esquerra Republicana fa un any: "I a més a més, Esquerra Republicana estava fa un any, absolutament apàtrida, aterrida, dels mals resultats que havia tingut dels presumibles pitjors resultats que tindria en unes eleccions, i tant sí com no, volia salvar centenars de càrrecs que havien de menjar cada dia i tenir un sou públic. I va ser aleshores quan es va perpetrar el que, des del meu punt de vista, ha estat un acte ignominiós contra la història del nostre país, si més no, la història de la lluita nacional del nostre país. Esquerra Republicana va vendre, va regalar, va donar la investidura, per tant, la presidència de la Generalitat, el màxim poder de Catalunya a un home que està en contra dels drets nacionals catalans, que va considerar que el 155 havia estat massa fluix, tot i la destrucció que va provocar, que havia liderat el discurs més anticatalà del PSC, que formava part del bloc dels que ens volien desinfectar, un autèntic deixeble de Borrell i que des que ha arribat a la Generalitat de Catalunya, ja només amb els símbols traient la bandera catalana i posant la bandera espanyola i traient el bus de Macià, ja ha fet via"

Pilar Rahola continua: "La quantitat de diners que ha dedicat públics a fer-se propaganda a Madrid, els primers dies que ja va anar a fer la genuflexió al Borbó, tot això en diuen normalitat. Salvador Illa representa la normalitat. Quina normalitat? La normalitat d'un país que deixa de ser nació, que deixa de lluitar pels seus drets? La normalitat és tenir una part del país totalment ferit i noquejat per la repressió brutal que ha patit i després per la fragmentació i les baralles internes? Jo no soc una persona, un català normal. Els que pensen com jo tampoc ho són. Aquells que van votar el primer d'octubre no som normals? On estem? En quin àmbit? Quina és la normalitat? La d'un Illa que treu la imatge del president Macià? Que de seguida ens relliga, en el pitjor dels aspectes, ens relliga al concepte més espanyol i monàrquic d'una Espanya unificadora i centralitzada, és que, a a més, durant aquest any no hi ha hagut ni una sola idea. No hi ha hagut ni un sol projecte que digués, caram això està canviant, aquí passen coses. Tot el procés, totes les conselleries han pecat d'una manca de gestió més que important, òbvia, d'una dificultat enorme per tenir consensos amplis al Parlament i, sobretot, d'una voluntat de descatalanitzar Catalunya que cada vegada és més agressiva. I tot l'hi devem a Esquerra Republicana. I per què ho vas fer, Esquerra Republicana? Per salvar els càrrecs. Perquè aquest era un pacte per la Generalitat i per les diputacions. I així podia haver quantitat de persones vivint de la mamella pública. Eh que sí? I perquè teníeu por de les eleccions. Però us vau vendre la pill del país"

Pilar Rahola, contundent, conclou així: "Fa un any es va perpetrar un acte ignominiós. Fa un any un president de la Generalitat resilient, Carles Puigdemont, va mantenir les posicions i la bandera. Fa un any, un altre partit d'Esquerra Republicana va considerar que la bandera ja no era important. I des d'aleshores només hem anat a pitjor. És, per tant, la crònica i el balanç d'un any nefast per Catalunya. Crec que estem en el pitjor moment des que vam recuperar la Generalitat de Catalunya. Que ni tan sols ens n'adonem perquè estem adormits, ens estan desnacionalitzant i ni ho veiem, ni som capaços de reaccionar. El pitjor moment per la llengua, el pitjor moment pel nostre patrimoni, el pitjor moment pels nostres drets econòmics. I, tanmateix, estafa rere estafa, amb un Salvador Illa, que és el líder de l'estafa, el perpetrador de l'estafa. Un any després, Puigdemont es manté. Un any després no sabem on està Esquerra Republicana"