La pandèmia del coronavirus no ens haurà fet millors ni més savis, però si més no ens ha fet practicar una virtut feixuga però necessària: la paciència. Des que esclatés aquest malson l'hem hagut de posar en pràctica massa vegades: primer, per suportar el confinament més estricte. Després per anar passant fases de la desescalada i entendre el ball de mesures restrictives. Més tard per fer front a rebrots, onades i comportaments d'incívics que ens tornaven al punt de partida. I en aquesta última etapa, per no desesperar-nos amb l'arribada de les vacunes. Ara bé: el premi a la paciència és per a determinats sectors econòmics, especialment aquells que tenen a veure amb l'oci. Un d'ells, el de la restauració. La pallissa ha estat demolidora i el que és pitjor: són sempre els primers que en reben. La situació d'aquest professionals és desesperada, i Pilar Rahola no els oblida. El seu 'Paraula de Rahola' d'aquest dimecres s'adreça a l'hostaleria, però també al Govern. És un clam: "el món de la restauració està exhaurit! S'estan destruint llocs de treball, pymes, empreses familiars. Facin el favor de que els restaurants puguin donar sopars! Obrin els bars, que pugui haver oxigen!"

restauracio bars restaurants tancats covid Efe

Bars i restaurants tancats per la pandèmia / EFE

L'escriptora reconeix que la situació no és senzilla, però "el poble de Catalunya ha estat responsable i comprensiu amb les dures mesures. Però també hem de dir al Govern, Argimons, Procicats, a tothom que tingui responsabilitats, que comença a haver una fatiga molt profunda. No podem més".  Cal obrir la mà amb bars i restaurants, que puguin reobrir per oferir sopars, reactivar un sector del que depenen milers de famílies i llocs de treball. I no només per ells mateixos, també pel sector del turisme o els hotels, totalment arrasats. "Quin sentit té que tot estigui tancat a les 5 de la tarda? Els joves i la gent socialitza a parcs i places, i tenim l'efecte 'botellón'!". Rahola s'adreça a la classe dirigent amb un missatge molt clar: "no ho pot continuar pagant el món econòmic. És cert, cal salvar vides. Però també s'ha de salvar l'economia. Si a banda de les dades de la covid també poséssim les dades de les empreses que s'ofeguen, que estan a l'UCI o que moren, també quedarien molt esfereïts". Reactivar aquests sectors és ja una qüestió urgent: "tenen la responsabilitat de gestionar bé la sanitat. Però estan gestionant malament l'economia. Posin-se les piles. Cal salvar el que queda. I cada vegada queda menys".