Pilar Rahola comença el seu Paraula de Rahola d'aquest divendres 17 de juny del seu canal de YouTube amb una pregunta: "Com se'n diu d'una persona que col·labora amb xarxes policials corruptes, amb clavegueres d'un Estat, per delatar, assenyalar i donar informació privada de dirigents polítics, de conciutadans seus? Com se'n diu d'una persona que és capaç de fer llistes negres perquè siguin atacats, desprestigiats, per destruir les seves carreres professionals i polítiques?". Ella mateixa té diferents possibles respostes a aquestes preguntes, maneres de nomenar algú així: "Se'n diu miserable? Se'n diu delatora? Se'n diu lacaia? Se'n diu cortesana arrossegada?", reflexiona l'escriptora. Però per Rahola, totes aquestes nomenclatures es poden resumir en un sol concepte. Perquè només li cal un nom i uns cognoms per donar resposta a les preguntes formulades: " No calen tants substantius. Se'n diu Alicia Sánchez-Camacho".
Aquest mateix divendres, el president Carles Puigdemont ha carregat durament contra l'exlíder del PP català i senadora, Alícia Sánchez-Camacho, i l'acusa de ser "una miserable que va conspirar amb una trama policial corrupta per raons polítiques", després que avui mateix hagin sortit a la llum uns àudios entre l'excomissari Villarejo i Sánchez-Camacho, vinculats amb l'operació Catalunya. El diari El Món ha revelat unes converses en les quals ella hauria passat una llista negra d'independentistes per enviar-los a Villarejo, i que aquest, els investigui. L'exlíder dels populars a Catalunya va assenyalar que calia investigar l'empresari Carles Sumarroca, Enric Lacalle, acusat de ser un agent doble, Artur Mas, Oriol Pujol, Josep Antoni Duran, l'aleshores director de la fundació La Caixa, i actual conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró i l'aleshores director de La Vanguardia, José Antich. Rahola ha esclatat contra la política del PP: "Les converses que hem pogut escoltar d'aquest personatge amb el senyor Villarejo deixen molt petitones les converses de la Camarga perquè són d'una extrema gravetat. En elles podem sentir com la senyora Camacho dona el telèfon privat d'Artur Mas, dona el telèfon privat de Jaume Giró, i d'altres persones. Els assenyala amb el dit, 'aquests són independentistes! ¡Ves a por ellos! ¡No te olvides de este y del otro!'".
Rahola, indignada amb que "parli de comptes en bancs suïssos, que encara que siguin inexistents, val la pena furgar per aquí, i al capdavall, el que fa és donar-li a un personatge de la claveguera més fosca, material humà perquè destrueixi aquestes persones i les seves carreres amb l'intent de destruir els èxits electorals que puguin tenir. En el cas d'Artur Mas, l'intent que no pugui tenir majories ni tirar endavant cap procés independentista ni sobiranista. En el cas de Giró, intentar destruir-lo professionalment donant les seves dades personals". Rahola té clar que en d'altres temps hauríem dit que és una "botiflera, però sincerament crec que el terme no és adequat, perquè per poder ser botifler has hagut de ser una persona que estima el seu país i finalment el traeix... Alicia Sánchez-Camacho mai ha estimat Catalunya, sempre ha anat en contra dels seus interessos. I la prova més fefaent és que ara la tenim de parlamentària a l'assemblea de Madrid i de senadora". L'escriptora té clar que, "com ha fet tota la vida, viu del diner públic, del diner de tots nosaltres, porta tota la vida fent-ho. I els seus càrrecs, els molts que ha tingut, per fer-nos mal, mal com a país, als interessos del nostre país..., però mal també a les persones".
Si Rahola ha començat el vídeo d'avui amb preguntes, l'acaba de la mateixa manera, amb una altra pregunta: "Com mirarà a la cara a ningú aquest personatge, miserable, delator, cortesà, lacai? Com ens miraràs a tots a la cara, Camacho? Per això has fugit a Madrid, oi? Perquè no et veiem el careto... Anem sabent i sabent i sabent cada vegada més informacions sobre aquells temps tèrbols on va valdre tot per destruir l'independentisme. Però també va bé posar noms propis. Perquè no només hi va haver clavegueres i policies foscos i trames corruptes. Hi va haver persones concretes amb noms i cognoms, a les quals hem saludat, hem dit 'Bon dia' i ens hem trobat a recepcions i Parlaments. I aquestes persones mentre ens anaven somrient, anaven delatant-nos a la policia perquè ens destruís":