Els Premis Ondas els concedeix formalment no la Cadena SER sinó Ràdio Barcelona, i per això sempre acostumen a tenir molts premiats catalans. És evident que qui els concedeix realment és PRISA i juga als seus interessos empresarials. Això explica que durant els anys del procés van traslladar els Ondas a Sevilla. I els amos han de donar el vistiplau a la llista de guanyadors que tria un jurat català. Entre els premiats no acostuma a haver-hi massa emissores de la competència. No premiaran mai Federico Jiménez Losantos i a alguns com Carlos Herrera o Júlia Otero només per la seva trajectòria, més que pels programes que fan la competència a la SER. Hi ha una excepció: si el programa és en català. Aleshores sí, el consideren "ràdio local", o per ser menys feridors ara fan servir l'eufemisme "ràdio de proximitat". I premien Josep Cuní, Jordi Basté o Toni Clapés. Enguany li ha tocat a El búnquer de Catalunya Ràdio i qui va anar vestit com un hereu a recollir el premi va ser en Peyu.
En Peyu a les Rambles a punt d'entrar al Liceu feia molta patxoca, amb barretina i espardenyes típiques de fadrí. El seu discurs va ser íntegrament en català i molt reivindicatiu: "Hi ha molta gent a qui li agradaria que la cultura d’aquest país quedés reduïda a això, però la nostra intenció és una mica més ambiciosa que és fer un bon programa i que ens deixin fer la nostra feina més enllà de com pensem”. Jair Domínguez va cridar, provocador, "“Visca la cultura, visca la cultura catalana i visca la Terra lliure”. Van forts. El més anecdòtic, com acostuma a passar, va ser el més significatiu. No se sap ben bé què va pensar la platea de VIPS espanyols dels mitjans de comunicació quan van comprovar que es premiava un programa independentista desacomplexat. Per saber exactament el grau de catalanofòbia hi ha la reacció del periodista de la COPE que es va asseure a platea al costat d'en Peyu.
Ho ha explicat en Peyu a El matí de Catalunya Ràdio: "No tinc ressaca. Ens vam recollir ràpid, som més de treballar que de festes i canapés. Hi ha catalans que ens agrada tenir un amic per queixar-nos. Quan dic que em deixin fer la nostra feina sé molt bé per què ho dic. Cada any ens costa més renovar i en un país normal hauria de ser instantani, però hi ha molta gent que té poder a Catalunya que voldria que no féssim El búnquer, que prefereixen programes blanquets. A mi m'agradaria ser un país normal on no hagis de justificar per què tens una ideologia política. Tinc un sentiment de pertinença a un país que és el meu. Fem un programa que és el pòdcast més escoltat de Catalunya. Quan vaig anar a l'Ondas amb espardenya i barretina vaig asseure'm al costat d'un senyor de la Cope i quan va veure la barretina li va comentar a la seva dona 'Yo me cambio de sitio'". Repugnant comentari catalanòfob a la cara del català que tant li molesta.
Al dinar dels @Premios_Ondas pic.twitter.com/z93rbdDfjQ
— Peyu (@enpeyu) November 22, 2023
Peyu critica la gala dels Ondas "per sosa i austera" i lamenta que "els músics, cantants, periodistes espanyols els afecti emocionalment conflictes internacionals com el Sàhara i Palestina i Catalunya que la tenen al costat no ho acaben de veure". Bufetades a tort i a dret: als polítics i poderosos catalans, als artistes espanyols, a la gala dels Ondas i a la catalanofòbia imperant dels periodistes espanyols quan veuen una simple barretina. Yo me cambio de sitio, va escopir el de la COPE. Precisament el que vol Catalunya amb Espanya: vestir-se com vol i asseure on li doni la gana.