Ha estat la imatge del dia i una de les més commovedores que s'han vist els darrers mesos. I especialment per a molts catalans, inclosos els seus familiars i amics. Jordi Cuixart sortia per primer cop de la presó després de més de dos anys. La xifra, en mesos i dies, encara és més esfereïdora: 27 mesos. 822 dies. El president d'Òmnium Cultural és el primer dels presos polítics independentistes que ha pogut gaudir d'un permís penitenciari. El passat vespre, a quarts de vuit, sortia de Lledoners i pujava a un cotxe a l'exterior del centre i fent el símbol de la victòria. Una imatge emblemàticament colpidora i esperada per molts, ni que sigui per 48 hores.

jordi cuixart sortida preso lledoners - efe

Efe

Després de complir un quart de la condemna de 9 anys de presó que va imposar-li el Tribunal Suprem, Cuixart passarà el permís sense cap agenda pública i s'estarà amb la família gaudint de cada minut. Però la imatge, per molta satisfacció que generi en molts de nosaltres, no disminueix l'enorme injustícia de la presó. Ni tampoc ha fet que els altaveus ultres de la caverna s'estovin una mica en veure que algú com ell pugui estar amb el seu fill nascut fa quatre mesos. Tot el contrari. Encara han estat més mesquins que de costum.

txell bonet jordi cuixart fill - omnium

Òmnium

S'endú la palma el diari ABC, senzillament, repugnant. Escriu Jesús Lillo, només començar el seu article d'opinió: "Como la Guardia Civil ni está ni se le espera en la Catalunya del conflicto, Jordi Cuixart no pudo anoche celebrar como Dios manda -subido a un coche de la Benemérita, megáfono en mano y hecho un tarzán- su libertad de ida y vuelta". El text pretén ser un exercici brillant de sarcasme i es queda en una fàcil i lamentable brometa sobre el cotxe. Hi torna: "No se le ve con ganas de subirse, como un energúmeno, a otro coche del Instituto Armado. Incluso en la cárcel resort de la Generalitat, todo incluído, se aprende a canalizar la energía y apreciar el valor del mobiliario político". S'ha de ser vomitiu per deixar anar tanta rancúnia en un moment com aquest. 

jordi cuixart

@jcuixart

Un article miserable i a més, amb errors de bulto: "la flexibilidad carcelaria de Lledoners ha permitido al cabecilla de la ANC estar al tanto de la perversión metodológica y la distorsión estratégica del procés"... 'El cabecilla de la ANC'. El periodista, per dir alguna cosa, té els papers mullats. Igual que la decència.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat