Les victòries tenen molts pares i les derrotes són òrfenes. Però aquesta derrota del Barça té moltes explicacions: la principal és l'àrbitre que va robar els culers amb una expulsió que no ho era i amb un penal no xiulat. La segona és que la plantilla culer és curta i no va poder fer rotacions el cap de setmana com sí va fer Simeone que té la Lliga perduda. O la tercera és que en moments en els quals l'àrbitre t'està robant a la cara com el penal més clar de la història de la Champions, les mans dins l'àrea, no es giri tot l'equip culer a menjar-se l'àrbitre.  Una tebior que té molt a veure amb la joventut i enorme qualitat dels jugadors del Barça, que estan més per jugar bé al futbol que per protestar. Però aquest cop calia una protesta sideral, de tot l'equip envoltant l'àrbitre per obligar-lo a revisar les mans al VAR i que acabés en expulsió per doble groga i penal.

13e770681afa5234c7550063a68cdf0decd78b96w
Lamine protesta, EFE

El Barça no ha perdut, només s'ha jugat la meitat de l'eliminatòria contra l'Atlético, per tant res no està perdut i a l'equip de Flick li falta haver de fer una remuntada en una eliminatòria a doble partit. L'actual Barça és expert en remuntades però dins un partit, no li ha calgut en dos partits d'anada i tornada i quan li va caldre es va quedar a tocar, contra aquest Atlético en Copa. Aquest cop no cal una remuntada espectacular: un 0-2 al Metropolitano i anar a la pròrroga no és una heroïcitat inaccessible. Mentre els culers hi confien un periodista de TV3 ha gosat posar l'accent no en l'àrbitre sinó en la poca mala llet dels jugadors del Barça encarant-se amb l'àrbitre. És Francesc Latorre, periodista i soci culer, dels que van al camp amb el seu fill:

Francesc Latorre, Ig
Francesc Latorre, Ig

Francesc Latorre: "Tinc la sensació que a vegades als jugadors del Barça els falta mala llet, malícia o picardia... Si en lloc de Pubill i Musso fossin Joan Garcia i Gerard Martín, Simeone i els seus s'haurien menjat l'àrbitre, s'hauria escalfat l'estadi i s'hagués revisat al VAR...". Té tota la raó. És la mateixa actitud poc agressiva que va faltar en l'eliminació de l'any passat contra l'Inter de Milà quan Raphinha fa el gol de la victòria quan quedaven pocs minuts i en lloc de parar el joc simulant faltes o perdent temps van permetre que l'Inter empatés, per seguir voler jugant a futbol i marcar el quart que no calia. És alhora la grandesa i la kriptonita d'aquest Barça gloriós i per sentir-se'n orgullós. Caldria fitxat un jugador esquerp, agressiu i que sàpiga jugar aquestes parts grises del futbol. Un Piqué, un Busquets, un Luis Suárez.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!