Penélope Cruz ha construït una carrera entre la llum més intensa i la vulnerabilitat més crua, però rarament un dels rostres més poderosos del cinema espanyol s'havia obert tant sobre una cosa tan íntima. En una entrevista recent, l'actriu ha relatat un episodi que va marcar la seva infància i que ha influït en aspectes molt concrets de la seva vida adulta, inclosa la seva relació amb la velocitat i els cotxes.
Era tot just una nena quan va presenciar una escena que encara avui porta gravada amb una nitidesa que supera qualsevol escena cinematogràfica. La seva germana Mónica, més petita que ella, va ser atropellada per un cotxe just davant dels seus ulls quan Penèlope no tenia més de set o vuit anys. Veure algú a qui estimes perdre el coneixement a l'instant —i no saber què passaria amb ella— va ser un cop emocional que la va deixar sense paraules i, com ella mateixa ha contat, en un estat semblant a l'anestèsia emocional.
Penèlope va desenvolupar por a la velocitat per l'atropellament de la seva germana
La protagonista de Ferrari —de 49 anys en l'actualitat, encara que en alguns textos se li atribueix 48— va admetre que a penes va ser conscient de l'impacte psicològic d'aquella experiència en el moment. Va ser amb el pas del temps, ja en la seva vida adulta, quan va comprendre que aquell instant havia condicionat moltes de les seves reaccions davant situacions que impliquen cotxes o rapidesa. “Tinc por a la velocitat”, ha reconegut, i ha arribat fins i tot a dir que els vehicles li resulten, d'alguna manera, una “amenaça” a causa del record d'aquell accident infantil.
Malgrat la cruesa de la vivència, Mónica Cruz va tirar endavant i avui porta una vida normal, lluny de l'ombra d'aquell episodi. Però per a Penélope, l'accident va ser un punt d'inflexió. Només el temps i la teràpia li han permès entendre com aquella imatge —la de la seva germana inconscient— es va convertir en un trauma profund i durador, més enllà del que una nena pot racionalitzar.
Aquesta por a la velocitat, més coneguda entre els psicòlegs com a amaxofòbia, apareix molt lligada a un succés traumàtic que pertany al passat, però que mai ha deixat de projectar-se sobre la vida de Cruz. Lluny d'amagar-ho, l'actriu n'ha parlat amb una honestedat que sorprèn per la seva cruesa i per la seva humanitat, mostrant un costat que no sol veure's entre les estrelles de Hollywood.
Potser per això, en la seva carrera ha après a conjugar aquesta sensibilitat amb el seu ofici: sentir profundament i canalitzar-ho en els seus personatges ha estat, per a ella, tant una força com una font de treball interior. I al davant de qualsevol volant hi continua havent, en cert mode, una nena que encara mira amb recel la imatge d'un abric vermell i el so d'uns frens que mai no s'obliden
