Òscar Garcia Junyent ha patit la desgràcia més bèstia que pot experimentar una persona: la seva filla gran, Mariona, va morir amb 21 anys per un càncer. EN Blau va recuperar les paraules d'una de les dues germanes de la Mariona, la Jana de 19 anys, que veia com li marxava la germana gran. Ara, tres mesos després de la tràgica notícia, el mateix Òscar es veu amb cor de poder-ne parlar i ho fa al programa El suplement de Catalunya Ràdio. Una entrevista difícil. Roger Escapa, el presentador, també és pare d'una criatura amb l'actriu Diana Gómez. La mort d'un fill no té nom. Òscar Garcia Junyent ho resumeix amb una paraula: "És antinatural".
Òscar Garcia Junyent: "Estem acceptant-ho, no hi ha més remei, un cop molt dur, és una cosa antinatural. Hem de mirar endavant, continuar forts. Jo molt pendent de les dues filles. Els adults tenim més recursos, però les nenes no ho poden entendre. El càncer va durar anys, semblava que amb la primera operació ja no li tornaria a passar si sobrevivia un temps, però aquest temps no va arribar, va recaure. Han sigut uns anys sense descans. Malauradament, els doctors ens van avançar uns mesos abans que podria passar. Parlar-ne és important. No som els primers ni els últims a qui els passa. Estem agraïts a Sant Joan de Déu, al Taulí... La dona del Genís, el meu germà, és infermera del Taulí i ens va ajudar en els últims dies. És bo parlar-ne. No podem parar-nos. Hi ha dues nenes més".
L'exjugador del Barça, ara entrenador, molt serè tota l'entrevista, segueix parlant amb el cor a la mà: "Aquesta desgràcia sempre la tindrem. A les nenes els dic: 'Això és el més dur que passareu a la vida. Ploreu quan heu de plorar. Que no us diguin que heu de ser fortes. Ploreu quan vulgueu'. Jo em pregunto per què no m'ha tocat morir-me a mi? Podria haver-me passat a mi. Ella tenia tota una vida al davant. No pots controlar el que et ve, sinó com t'ho prens. I els meus pares, que han hagut d'enterrar una neta. La nena tenia molta vitalitat i ens donava lliçons de vida. M'agrada recordar-la quan estava bé. Els últims anys els va passar molt malament però jo la recordo quan estava bé, lo forta que era, que no es deixava véncer per la malaltia. Era com una mare per les seves dues germanes".
Òscar a Catalunya Ràdio: "Sempre he volgut entrenar però estar a prop de la meva família, he entrenat a França, a Israel, a Vigo... Però la meva família venia o jo volava a veure-les". Una dona i tres filles. Sempre seran tres filles. Descansa en pau, Mariona.
La carta de Jana, la seva altra filla, a la Mariona
"Fa poc que has marxat i ja em fas molta falta. No t'imagines l'orgullosa que estic de tu, sempre traient forces d'on ja no hi quedaven i lluitant dia rere dia fins l'últim. Sempre he sabut que eres massa bona per aquest món tan dolent i injust, i que per això has hagut de marxar. Des d'aquí et seguirem recordant amb un gran somriure a la cara i et prometo que disfrutaré de les coses bones de la vida com m'has ensenyat, per tu. Gràcies per cuidar-me aquests 19 anys, per ser el millor model a seguir que he pogut tenir i per aquesta gran lliçó de vida que ens has donat a tots. Encara recordo com si fos ahir com em feies riure perquè mengés, quan jugàvem i ballàvem tots els diumenges a casa, com t'alegraves quan em passava qualsevol cosa bona, i milions de coses que només tu i jo sabem. Gràcies per ser la millor germana gran del món. Encara no sóc capaç d'imaginar-me una vida que no sigui al teu costat. Descansa i vola molt alt, que t'ho mereixes. T'estimo ahir, avui i tota la vida. Ets per sempre, tata.❤️".