Fa uns dies, per Sant Jordi, els catalans, a banda d'omplir els carrers del nostre país d'amor, de roses i de llibres, també van decidir que el llibre més venut de no ficció en català fos el Manual de defensa del català de l'Òscar Andreu. Un llibre indispensable per a tots els que estimem la nostra llengua. Un manual que, com ell diu, mostra "les aventures i desventures d'un catalanoparlant d'ascendència andalusa a la capital de Catalunya ben entrat el segle XXI, i com topa de manera fortuïta amb la fórmula per salvar la llengua". Una obra que paga molt la pena tenir, i sobretot, llegir, per entendre què passa a Catalunya i a les espanyes pel que fa a la nostra estimada llengua. Andreu, que té la sana virtut de no quedar-se callat quan es tracta de defensar el català, no només ha deixat constància de què passa en les pàgines d'aquest llibre, sinó que també se li entén tot quan parla clar i català en les diferents entrevistes que li estan fent amb motiu d'aquesta exitosa publicació.
El presentador de l'Està passant de TV3 i de La competència de RAC1 no té por d'assenyalar la gent que parla castellà que viuen o venen a Catalunya: "Tienes una lengua hablada por más de 500 millones de personas, que es mayoritaria en todas partes, en el ocio, en los medios, en la Justicia, en la Policía... pero encuentras a alguien que se expresa en catalán y, de repente, empiezas a llorar y a ponerte muy nervioso", diu en una entrevista excel·lent de l'Ona Falcó al diari Público. Per això, Andreu no busca suavitzar cap paraula ni definició i parla obertament de "supremacistas, porque consideran que su lengua está por encima, hasta el punto de que tú no te has de expresar en tu lengua". Quan l'esmentat mitjà li pregunta si "¿No le da miedo usar la palabra "supremacismo?", ell ho té clar i respon.
"No me da miedo porque es exactamente eso. Un supremacista es alguien que se cree superior por hablar una lengua, aunque no sea su país. Es una historia de supremacismo que se aplica en Catalunya, pero también en América Latina. No me parece fuerte, me parece la palabra correcta", i compara "el supremacismo frágil" amb "la masculinidad frágil: igual que los hombres que siempre han ocupado los espacios mayoritarios y que salen a pedir el día del hombre. El día del hombre es todos los días. Dejad de llorar". Es pot dir més alt, però no més clar.
L'autor és conscient de l'enorme i infame catalanofòbia que es respira a Espanya, tant per part del poder judicial com per part d'alguns partits polítics i determinats sectors de la societat, així com les discriminacions lingüístiques que augmenten any rere any a Catalunya: "No podemos esconder más este racismo, que es la catalanofobia. Hasta ahora se había ocultado bastante, pero ahora la gente ya no tiene miedo de explicar que se le está tratando de una manera indigna y, sobre todo, injusta. Es un punto de inflexión y me llena de esperanza".
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!