18 de novembre de 1995. Camp Nou, Barcelona. Partit de lliga de l'equip culer contra el Albacete Balompié, que guanyen els locals per 3 a 0. No hi ha gaire espectacle sobre la gespa, com va passar durant la resta de la temporada, la última del mític Johan Cruyff com a entrenador. L'holandès va sortir de mala manera enfrontat al president Josep Lluís Núñez en un curs que acabaria molt malament, amb el doblet de l'Atlético de Madrid. El Barça, després d'un inici força optimista, malgrat tenir una plantilla amb jugadors com Kodro, Carles Busquets, Hagi o Prosinecki (a banda del futur traïdor Luis Figo), es va anar desinflant. Aquell partit va marcar l'inici del declivi, coses de la vida. No, l'equip no engrescava. Si volies il·lusions fortes, molt millor sentir els partits per la ràdio al 'Força Barça' d'Alfons Arús. Aquí, si més no, trobaves motius per a somriure.
Aquell espai és una de les obres magnes del conductor d''Aruser@s', i les imitacions i paròdies del xou encara se senten en l'àmbit futbolero. Nuñito de la Calzada se'n duia la palma, però la imitació de Cruyff o del president del Reial Madrid Ramón Mendoza també n'eren espaterrants. El públic ho sabia i seguia el programa allà on l'emetien, a la ràdio o a TV3 durant 5 temporades. No t'ho podies perdre si volies estar al dia de l'actualitat culer a través de les seves caricatures satíriques. I hi havia un jove de 20 anys amb el cuc de la ràdio a la sang que mai no faltava a la cita.
Alfons Arús en un 'Força Barça' de 1994 / TV3
Parlem d'Òscar Andreu, copresentador de l'èxit de 'La Competència' a RAC1 i que és un dels col·laboradors fixes de Toni Soler a l'''Està Passant' de TV3. La seva habilitat per fer riure, entretenir i fer pensar és indiscutible, un autèntic crac. Ara sabem que va beure de la font de l'Alfons, i que fins i tot va tenir el coratge de participar en el programa i, a més a més, fer pixar-se de riure el mestre i els oients de l'emissora. El de Terrassa va triomfar al 'Força Barça' fent allò que domina com ningú: comentaris àcids, punyents, espaterrants. Semblen només una broma, però sempre té raó.
Òscar Andreu / TV3
Qui necessita de gols quan t'ho pots passar molt millor fent conya? Això devia pensar l'Òscar, que va trucar per telèfon a l'estudi i va tenir la sort que el seleccionessin per sortir en antena. El primer detall sensacional: atenció a la veueta d'aquell Andreu, que o bé estava impostant o encara no tenia el tros de veu que exhibeix des de fa anys, ja convertit en un professional de Champions League. Després, el contingut de la seva intervenció: una reflexió delirant sobre el personatge del difunt Di Stefano i el seu vestuari habitual. Per últim, la rialla de l'Alfons, aquell noi l'havia sorprès. Autèntica mel d'un "nano motivat", com ell mateix es bateja.
Un 18 de novembre de l'any 95 del segle passat, un nano motivat truca a un dels seus programes favorits de la ràdio. Aquell programa era el 'Força Barça' de l'Arús & Companyia i aquell nano motivat era... jo. via @joanfontes https://t.co/cw4JeHbHlH
— Òscar Andreu (@OscarAndreu) January 5, 2022
Alfons Arús / La Sexta
El que té talent, el té i punt. I l'Òscar el podria exportar i fins i tot regalar, com si fos una ONG. Divertidíssim, com sempre.