Des del moment en el qual Orlando Bloom es va submergir en el rodatge de "Troya" (2004), una pel·lícula èpica basada en 'La Ilíada' d'Homer, el seu entusiasme es va veure entelat per una profunda incomoditat. Encara que ja era un rostre conegut gràcies a la seva participació en la trilogia de "El señor de los anillos" i el primer lliurament de "Piratas del Caribe", el paper que li van assignar en aquesta nova producció no encaixava amb la seva visió ni amb el seu estil interpretatiu.

Quan recordem "Troya", és difícil passar per alt l'actuació de Bloom com Paris, el príncep covard que desencadena la guerra en emportar-se Helena, l'esposa de Menelao, germà del rei Agamèmnon. A diferència dels seus rols anteriors, aquest personatge mancava de l'heroïcitat i la valentia que havien caracteritzat Legolas o Will Turner. La interpretació de Bloom en "Troya" es percebia forçada i distant, allunyada del realisme i la profunditat emocional que l'actor solia transmetre.

El dilema d'Orlando Bloom: connexió emocional vs demandes del guió

Tanmateix, la veritable raó darrere d'aquesta actuació incòmoda només va sortir a la llum molt després, durant una entrevista amb 'Variety'. Quan li van demanar que recordés una de les seves línies de la pel·lícula, Bloom no va poder fer-ho, revelant així l'impacte que aquesta experiència havia tingut en ell. "Déu meu, 'Troya'. Vaja. Per cert, crec que vaig esborrar aquesta pel·lícula del meu cervell", va dir Bloom. I va afegir: "A molta gent li encanta aquesta pel·lícula, però per a mi interpretar aquest personatge va ser com [fent el gest tallar-se el coll]. Se'm permet dir totes aquestes coses? No volia fer la pel·lícula. No volia interpretar aquest personatge".

Als 26 anys, Bloom es va enfrontar a un dilema intern en tractar de comprendre com donar vida a un personatge amb qui no aconseguia connectar. La discrepància entre les seves conviccions personals i les exigències del guió es va tornar aclaparadora, portant-lo a qüestionar la seva capacitat per interpretar Paris. Fins i tot va arribar al punt de dubtar de la seva capacitat per realitzar una escena crucial en la qual el seu personatge s'arrossega pel terra, ferit i humiliat.

Encara que comptava amb el suport del seu equip i companys, la pressió de complir les expectatives i les demandes de la indústria cinematogràfica el van portar a acceptar un paper que, en el fons, no desitjava. Aquesta desconnexió emocional es va reflectir en la seva actuació, marcant una fractura notable entre ell i la resta de l'elenc, compost per talents de la talla de Brad Pitt, Eric Bana i Peter O'Toole.

"Troya": èxit en taquilla, però a quin preu?

"Troya" va ser rebuda amb una barreja de crítiques que elogiaven la grandiositat èpica concebuda per Wolfgang Petersen, mentre que qüestionaven les carències emocionals i l'excessiu èmfasi en l'atractiu físic de Brad Pitt, el que va portar a una pel·lícula desequilibrada. Malgrat el seu èxit en taquilla, amb una recaptació global de $497 milions, la pel·lícula va deixar una marca més aviat ambigua en alguns dels seus protagonistes, com Orlando Bloom, influint en les seves carreres de formes inesperades i, en molts casos, no necessàriament positives.